dijous, 18 de febrer del 2016

DOS GOTES D'AIGUA... aquarel·la


9 – 6 – 10
Dos gotes de pluja
baixaven del cel calmoses.
La ma d’un pagès
en la conca les acollí.
Què boniques !
Què rodones !!
Tenen un brill... !!1
Les diposità en la terra cavada...
Les dos gotes serien OR ...!!!
Fructificarien les plantes,
esdevindrien dignes flors... !
.............................
Una tija que no tenia fulles
veié les gotes i se les xuclà.
Revingueren dos ales verdes
i el cos es mogué compassat.
comença a volar amb destresa
i d’OR tot el pla en sembrà.
..................
Avui plou. Son papallones
que porten a les ales PAU.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-14-1-16.

TOT S'APROPA, TOT S'ALLUNYA... aquarel·la


Feu-me el favor de dir-me
si tot s’apropa o tot s’allunya?
Jo em considero un RES
en un TOT que constantment belluga
dins l’epopeia del drama o comèdia.
M’entretinc en mirar i comprendre
en escoltar i aprendre
en desitjar i obtenir...
Tot em passa pel davant
amb instint de donar-se
i resulta que em pren
l’atenció per que l’atengui.
Vol, en tot cas, que jo sigui i que perduri ?
Quan ha tret el seu profit
m’abandona en el No Res
i espavilat...
Poso al sarró tot el que tinc,
instants volguts i instants de queixa
i camino pel sender trillat
esperant comprendre algú
que em confirmi si
tot s’apropa o tot s’allunya.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-12-1-16