dimarts, 21 d’octubre del 2008

76 -- QUAN ES TÉ EL PODER DE LES LLONGUES...

Haikú del dia.
17.- La persiana
tanca i mira...
Llavis i dents.

No direm que l'abella roba, si no que fa un bé per ella i per altres flors al traslladar
partícules beneficioses. Ara té el poder en seua presència, quan marxi volant
qui sap si podrà tornar al mateix lloc?

....................

A70.- Quan un té el poder per les llongues, per petit que sigui, no les solta fàcilment. Si ho fa, sap que retornar ha aconseguir-les és més que difícil, quasi impossible.
----------------------


El clavell ens amaga la bellesa de la noia.

Segurament que seva picardia li diu

que ha de fer veure que olora per no descobrir-se.

Els mals pensaments poden còrrer pel seu davant

i no li interessa.

Ja vindrà el moment de que aparegui la plenitud del seu encant.


---------------------------------
A71- L’anomenaven SALOMÉ, però el seu ex amant o ex marit o ex parella deia al qui ara se l’emportava li deia :SAL – O – MÉ què vols, que t’interessa? I és que som així, quan ja no ens interessa tot és tirar galledes d’aigua podrida...

------------------

No sé si son japonessos o xinos eixos caramels, ara tenen la propietat de convertir-se

o canviar el color, de marró lleu a groc.

Els asiàtics han de suportar el color que tenen com nosaltres que deu agradar-los -hi,

ja que quan venen, venen no per exibir el seu color si no per el groc d'or que hi ha

en nostres terres.

Miracles que tothom compren.
-----------------------------


72A.- M’agradava de jove el xapo – una aixada, més o menys -. Al clavar-se a l’esquena, ja de més gran la vaig deixar per el xaponés, per allò del groc – moneda d’or – o és com el rovell d’ou que estàs protegit per la Clara......... Ara, això, com que el blanc és suplantat per el groc, també ho son els xinos i venen per guanyar-se el groc.