divendres, 31 de gener del 2014

NÚVOL... salms de l'amor... aquarel·la


NÙVOL...
................. salms de l’Amor.
... i aparegué la nuvolada
i buidà cos i esperit fins desaparèixer...
A ell, les llàgrimes del núvols
li sobtava ser-ne dolces.
El seu plor encongit en sospirs
es barrejava en la neta pluja
que espigolava en el barret
per fer canaleres de teulat
amb remor ensopit brollant al terra...
Calculava que el seu plor sincer
barrejat amb el gotim ceruli
el netejava d’impureses
i, així, seu somni d’esperit
naixia net de taques...
A l’asfalt la gotellada
Es perdia en riu de petons.

DE REBAIXES 14.- 31-1-14.- ANTON – T.E.

dijous, 30 de gener del 2014

CREMACIÓ... salms de l'amor... aquarel·la


CREMACIÓ.
.............. salms de l’Amor
...i sols soc un tronc que crema,
Soca que resisteix l’embit
De les espurnes.
Allotjo la cendra en el racó
Amuntegant-la amb dilecta unció,
Guarnint-la de paraules
Que el vent no escampa
Però el seu so harmonitza l’espai.
Meus actes ja cremats
Em porten tants records !!!

Llibre d’instants,,,

divendres, 10 de gener del 2014

L'IMBÈCIL...BES DEL DINER.... salms de l¡Amor... aquarel·la



L’IMBÈCIL...BES DEL DINER.
(...amb connotacions imperials...)
................... salms de l’Amor.
...i l’imbècil pel carrer camina
amb la suficiència de seva perícia...
Sempre amb vestuari de festa,
xaqueta i barret i sabates netes...
- Caram, he trepitjat la tifa –
Presideix la bossa de la família,
i a les butxaques pistrincs sols per ell...!!!
Cap petó concedirà a mare i fillada
i tots volen els besets i abraçada
que per això es sua i treballa...
Ell, l’imbècil, diu que tot li pertany
i a conta gotes els va injectant
misèria que en tinguin per sobreviure.
Avui, tots s’han fugat... Cobraran
l’esforç del propi treball
i aquell suficient esgotarà l’eixam
i quan bresca falti, l’imbècil al carall.
Es estrany que el diner no vulgui repartir
- Abraçades i petons tots per a mi...
Les punxes del cactus té als dits
i com a imbècil inútil traurà pit?
DE REBAIXES 14.- 7-1-14.- ANTON .- T.E.

dimecres, 8 de gener del 2014

ELSOL I L'OMBRA..... salms de l'Amor... aquarel·la


EL SOL I L’OMBRA...
........................ salms de l’Amor.
...i en la paret balustrada
hi juga el sol a la cluca...
Besa capitells amb cisells brodats
i s’hi encanta, s’hi esmuny, s’acluca
i vol arribar més lluny a paret
que quan quasi la té, s’allunya.
S’apropa tant al quadre religiós
que l’il·lumina, mes no l’abrusa...
El vent vol ajudar-lo, ínclit,
i  allà,davall, de la cornisa
s’amarina amb vidre de finestra
i el raig de llum besa l’ombra relíquia...
I es remou, i es retira, i al bes torna
i l’ombra es sobta de tanta carícia...
Han inventat el joc del contacte
on sol a foscor dóna petons i vida.
Que molts humans no tasten,...
Ai,què  n’és de fal·laç l’avarícia!!!

DE REBAIXES 14.- 7-1-14.-ANTON.-T.E.

dimarts, 7 de gener del 2014

L'ESCARRÀS...salms de l'Amor... aquarel·la


L’ESCARRÀS...
................... salms de l’Amor.
...i  tolits en té peu i cama,
sempre, per tota la vida...
De menuda en rebia a la galta
petons de iaia, mare i padrina
Però, creixé, es feu grandeta
i caigué al pou tota carícia...
Germans en tómbola de casori
compraren dècims d’establia
i amb abraçades i petons marxaren
obrint portal a nova família...
Ella a guardar la iaia vella
o treball que cap profit ansía...
Velleta, avui, amb seva crossa
al raser ressa al sol i a la cadira.
Sempre per ella ha set hivern,
és l’ESCARRÀS de la família.
Treball, coixesa i crossa,
el petó que la dignifica...
Res de bo mai li han dut els reis
sols d’ella, pobreta, en confia.

DE REBAIXES 14.- 6-1-14.- ANTON.- T.E.

diumenge, 5 de gener del 2014

PER TOTS PORTEN REGALS... salms de l'Amor... aquarel·la


PER TOTS PORTEN REGALS...
....................... salms de l’Amor.
I la lluna recorria
entre nuvolada, la nit...
Pel carrer amb poca llum
la parella feia camí.
-Donam la ma, així et tinc -.
La lluna blanca rebrilla al carrer...
Ells entrellaçaven mans i dits
Silenci en cabell i ulls i galtes
silenci, avui parlen els dits...
I les galtes toc refreguen
i els llavis oberts han esclafit...
- Oh, quin regal dels Reis,
Els dos tenen ple l’esperit...!!
Lluna aguaita en campanar
i campana canta Àngelus de la nit,
l’òliba oli en llàntia buscant...
Tot segueix igual neguit.
Qui no té avui son regal ?
si els Reis Mags fan camí. 
DE REBAIXES 14.- 5-1-14.-ANTON .-T.E.

dissabte, 4 de gener del 2014

ENDAVANT, FILL MEU... salms de l'Amor... aquarel·la


ENDAVANT, FILL MEU...
.........................salms de l’Amor
...i no miris enrere que tot cau...
Fes-te cabana nova de cairats
I canyissos espessos i ben tupits,
Posa teula cuita i corbada
Que quan ventegi i plogui
Aguanti fins rafugada i gel...
Canta i distreu teves hores
Escolta el meu clam que t’esperona
Al crit de : -Endavant, fill meu...
No t’aturis a contar hores ni dies,
Per arribat... no val el temps.
DE REBAIXES 14.- 4-1-14.- ANTON


divendres, 3 de gener del 2014

PLUJA...BES...RECORD...salms de l'Amor.- aquarel·la

PLUJA...BES...RECORD....
..................... salms de l’Amor.
...i plena de petonets de pluja,
gotim suau que acarona,
entrava en el finet fregament...
Comparava el contacte sabut de llavis
que caminaren per ses galtes.
S’apropava a la distància d’un jorn
quan el contacte  s’hi delitava,
i,ja, avui, el record de bes continuat,
era tocament sensible, i ara, relliscant
les gotes portaven la mel fluida
del frec del que un dia en gaudia...
DE REBAIXES 14.-3-1 -14.-ANTON

dijous, 2 de gener del 2014

SERÉ MARE...salms d'amor... aquarel·la


SERÉ MARE...salms d’amor.
...la suavitat de l’instant
brillava dins sa mirada...
Colpia el neguit intern
d’un respir dol ple de calma.
Sense calfreds canviava
seu instant de plenitud
i obrint els braços colrava
la veu amb crit segur
que en llavis harmonitzava...
Avui era dia d’alegria ...!!
En son cos, intens, un crit
que balconada obria
- Seré mare, ja ve el FILL... !!
DE REBAIXES 14.-2-1-14.- ANTON

dimecres, 1 de gener del 2014


DE L’IMMARCESIBLE DOLL ...
.........salms de l’Amor.
“…i ELLA obrí  l’escriny
I ELL diposità l’escorball...(peix)
I l’alegria desbordà galtes...
Joliua la joia sorgia del pit...
El goig inundava les ànimes.
Com rusc d’abellam actiu
la paraula es feu bresca
que emmelà  l’harmonia
i els sons apareixien...
-Soc feliç per que estimo,
soc feliç per que m’estima !!!
I en el joier la Pau dormia “.

DE REBAIXES -14.- 1-1-14.- ANTON.