L’IMBÈCIL...BES DEL DINER.
(...amb connotacions imperials...)
................... salms de l’Amor.
...i l’imbècil pel carrer camina
amb la suficiència de seva perícia...
Sempre amb vestuari de festa,
xaqueta i barret i sabates netes...
- Caram, he trepitjat la tifa –
Presideix la bossa de la família,
i a les butxaques pistrincs sols per ell...!!!
Cap petó concedirà a mare i fillada
i tots volen els besets i abraçada
que per això es sua i treballa...
Ell, l’imbècil, diu que tot li pertany
i a conta gotes els va injectant
misèria que en tinguin per sobreviure.
Avui, tots s’han fugat... Cobraran
l’esforç del propi treball
i aquell suficient esgotarà l’eixam
i quan bresca falti, l’imbècil al carall.
Es estrany que el diner no vulgui repartir
- Abraçades i petons tots per a mi...
Les punxes del cactus té als dits
i com a imbècil inútil traurà pit?
DE REBAIXES 14.- 7-1-14.- ANTON .- T.E.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada