dissabte, 20 de febrer del 2016
QUAN CALLES... aquarel·la
29 – 12 – 09
Quan calles i te’n vas
com vent fet silenci
i els llavis tancats,
eixuts adormint-se...
Vull seguir el clam
que no reverbera,
que no es pot fer llum
per que ton sol calla.
Quan camines
fent el camí allargassat,
on el reble s’aquieta
i no rodola...
Vull seguir el teu pas
impregnat de sorra,
cisell que marca
el viure d’una vida.
ANTON.-T.E.-22-1-16.
Etiquetes de comentaris:
aquarel·la,
callar,
ESCORRIALLES
Subscriure's a:
Missatges (Atom)