dimarts, 30 de setembre del 2008

HO DEIA LA TORTUGA...

Haiku del dia
6.- Tot s’esmuny
diu el vent
per la tarda.
A la graveta o al pedruscallet els deia la tortuga : Soc vella, però mai m'havia trobat tant envoltada de pedretes. No sabeu que dificulteu el meu andar. Quan paso pel damunt vostre, jo no voldria fer-vos mal i us esfonseu davall meves potes i em toca la panxa a terra i no avanço. Qui carall us ha posat aquí per fer-me la punyeta !!! No tinc res contra vosaltres, però no em fàciliteu el camí.
Desprès a casa la mare, que encara tinc mare, em castigarà a caminar per damunt vostre per que he fet tard. Podríeu apartar-vos?
- Mira, filla, nosaltres estem quietetes aquí, ets tu que ens mous al voler xafar-nos el crostò
amb el teu pes feixuc i carrincló. Tu no hi has de passar per damunt nostre.
No és el teu camí.
Tot és falta d'educació i ganes de fer mal als altres....
Ja veieu. no saben que fer per entendre's. Les dos tenen raó?
I és que per molta experiència que tinguis, en qualsevol acte el contrincant també compta i té els seus drets, visió de les coses, els seus projectes....
Cada situació té la seva solució si es posen d'acord. D'acord.
-----------------

A33.- Per més que ja soc gran, no soc vell en experiències que se’m presenten. Sempre hi ha imponderables que no coneixem..

A34.- No tens cap obligació amb mi, sols la voluntat teva et mana i disposa que has de fer i fer-ho per tu i segons tu.

A35.- No ens ho diuen a la cara però ens hi tracten com si ho fóssim. Ens donen quatre cents euros...
Fent-nos parar la ma de l’almoina, per solventar la CRISIS. Quan passin contes, a lo millor ens els tornen a demanar dient que s'han equivocat que no era que ens havien de donar, donar, si no que nosaltres els hi havìem de donar. Errors de boques imformatiztades que no saben que som persones, no robots. Ja ho sentirem a dir.

dilluns, 29 de setembre del 2008

FRUITERA VARIADA, TRIEU .

Haiku del dia
5.- Bombolles aire i tel d’aigua
en la terra verge i crua
exploten bombes.

Un menjar saludable i presentat en la fruitera per que poguem triar. N'hi ha un bon reguitzer.
Fruita carnosa i més volàtil, sucosa.
Diuen que ens convé menjar-ne, porta una sèrie de requisits necessaris pel cos.
Encara que sigui amb el magí podem amb les mans
agafar-ne i saborejar. No sé quina triaria.
El vemell groc del prèssec, el violeta negrós del raïm,
la caixa de sorpreses de les figues amb el verd esbanqueit per fora i el vermell granulós
per dins que fan les delìcies de molts paladars...
Amb la tria podem fer el tast i gaudir d'un element profitós.
No us feia falta el meu consell,
però no és mai per demés veure un agrupament ben disposat
per fer-nos entrar en el paradís de la delectació.
Que us fagi bon profit.... Què bo !!!!!
-----------------
A29.- Imposar un treball quan no hi ha treball, crec que és voler rellevar les persones de l’atur.

A30.- Necessari, imprescindible? El primer s’aprèn aviat, el segon quan no tens ni el primer.

A31.- Lo bo, lo mig bo, lo no tant bo. Si ens considerem no tant bo, podem fer- nos feliços quan ens considerin en superior graduació.

A32.- Podem fer amics o enemics si deixem llibres. Uns els tornen i d’altres no. Clar que als segons no els deixarem ni calderilla, que és el segon estadi de préstecs...

dissabte, 27 de setembre del 2008

DOS CONJUNTS DE LLIBRES - LLEIS / SENTIMENTS

HAIKU.-4.- El rou no gosa
rentar el perfum.
Pètals, pistils, pol·len, abelles .
----------
Dos conjunts de llibres ben diferenciats. Uns. la llei, el poder, els manaments.
Els altres, els sentiments, la il·lusió, el bategar del cor,
Els dos els necessitem. Formen part de la nostra existència, ens ajuden a complementarnos.
Uns directors per saber on anem, que hem de fer, quines fites tenim
Altres ens fan camí amb emocions, sentiments, passions.
Quasi diria que els dos conjunts son imprescindibles
i els hem de respectar, estimar, sentir.
Llibres que son vida escrita
per seguir endavant conjuntament, units, dirigint-nos.
E S T I M E M - L O S.

----------------------


A25.- La suficiència no necessita consell, ans la rebutja.

A26.- No era la peuada si no el caminar d’un llibre buscant el bibliotecari per que el situés en el lloc corresponent.

A27.- No trobo llarg un escrit quan és interessant.

A28.- No vulguis repetir les experiències. No n’hi ha cap d’igual, és com les sortides o postes de sol. Conforma’t.
-------------

divendres, 26 de setembre del 2008


Encara que el somriure d'un sembla que obre portes,
l'altre amb sa seriositat ja sap que el forroll
porta fins candau. i NO EL DEIXARAN ENTRAR.

I el convit a casa de l'amo de cafè amb llet per a tots, no sé,

no crec que beguin a morro.

El seriós es procurà els dinerons i mig en parla, és, si més no,

la pared que va fer el favor

I que fa qaranta anys varen construir i ara els dificulta per la lliure circulació de tots.

Que no en tenen ganes de tirar-la aterra o no saben com o quan un vol ,l'altre mira a l'altre costat.... Mireu-s'ho, fillets.

Amb això, qüestions importants per als dos - per tots - no es solucionen.

Estoics es queden fins que ens tornem a veure.

Podrien jugar, mentre, al parxis, dames, escacs i veure qui fa la jugada clau

i soluciona el problema que no afecta a ells dos solament

si no a tots, tots, TOTS..............!!! Caram.

Sense voluntat... No cusiran el descosit.

--------


A20.- Quan llegeixo la paraula en el bloc ja el paleta escriptor em posa davant altre bloc del seu edifici literari.

A21.- No fallis en el raonament degut a la emoció i sentiment i passió.

A22, - La hipocresia s’apropa quan té dificultats, i s’aparta quan té bons aires..

A23.- Hi ha secrets que, com el càncer no volem que se sàpiguen i en la cara se’ns coneixen.

A24.- Quan un creu que l’èxit és seu, no pensa en el fracàs.

dimecres, 24 de setembre del 2008

TENEN LA BELLESA A PROP, LA VELLESA LLUNY

Com els nens, com els adolescents, com tots....qui la guarden....
Tenen la bellesa de la joventut... En el seu periple per la vida, han de crèixer per assolir fites importants. Han de superar-se a si mateixos
tots sent-ne diferents, però iguals.
Uniformes, ben formats, cuidant l'estètica,
la seva bellesa de bosc important
per que els humans passegin, s'alegrin de l'ombriu,
pensin per dessotllar després coses importants
com un somriure, una caricia, una abraçada.
un petó d'enamorat.
Quan el bosc arribi a vell haurà dat la bellesa a tot l'espai
i no es sentirà atàvic, sabrà que és responsable del camí que ha caminat
donant bellesa a dojo a qui l'ha volgut copsar. - Per la ZEL

A16.- Crear-se una necessitat és contactar amb una droga.

A17.- Tens la bellesa a tocar i la vellesa lluny.

A18.- La fam mata, però si un hi és a temps encara pots ressuscitar apartant-la de tu.
--------------

Mhe assegut mirant el futur que arriba a cada instant....---Per la MALKA
--------------

A19.- M’he rebaixat fins al terra per arribar a les peuades dels servidors que fan cua amb il·lusions i fantasies pel camí de la vida.

dimarts, 23 de setembre del 2008

CEL, ROCATGE ,ARBRE...

NOTA: Fotos cedides per Mariona - Album Picassa - Lloc, camí dels Frares - Rasquera- Tarragona
Dos cels. Dos rocatges. Dos arbres.
El cel, les il·lusions de nostra vida. Tot lo volàtil, el que s'escapa del físic i és fantasia.
Els rocatges, la nostra vida, el moure, el treball,el respir profund per mantenir la flama.
Els arbres, el que hem produit. Benestar, lleure, amistats.....
Els cels enterbolits son els teus somnis?
El roc dur es nostre fer, el caràcter, la lluita...? Hem xafat la pedra
i hem construit nostra barraca.
Hem situat dins nostres valors en la vida. Fins la continuitat que esmercem
en els arbres.
Com és l'arbre que hem criat nosaltres? Retallat, resec...
O, canviant la fulla en l'hivern - renovant-se - i vigorós en l'estiu.
Tot té valor. Un gran valor és el que has set i quedarà de nosaltres
per que els demés ens jutgin.
DIRAN
Erets bona pedra. Llençares al cel a volar ta fantasia...
Continues en l'arbre
que és el teu record.
13.- Tantes coses se’ns allunyen, per exemple el temps que estem vivint, i sols el record després ens retorna aquest estadi feliç o pesarós..

14.- El record no és tenir memòria. Però s’ha de tenir memòria per recordar.

15.- Avui no succeeix res. Espera, que succeeix el que succeeix, RES....

dilluns, 22 de setembre del 2008

BILDE PUTIN O... VIL DE....PU....



És un personatge conegut. El seu cognom ens introdueix en unes fantasies de XXX.
I el nom si rebaixem la primera lletra - BIL DE -,
no sé si ens fa massa gràcia el llegir-la.
BIL o VIL i de PUT IN sugereix tantes idees ...!! que no s'estronca la imaginació.
Ja devien posar-li el cognom quan a RAS putin el van deixar al ras.
Coses de generacions que tornen i fins es queden.
I si no passa molt grossa ELL anirà fent
la seva història.
Granets de sorra que som i ningú en fa cas de nosaltres...
i els més potents com roques, no és mouen de lloc i...
El que em deia l'amic,
TOTS SON UNS. ARA PER TU ARA PER MI.

A9.- Quan no puguis respirar, digueu: Avisarem al metge per que certifiqui el decés.

A10.- Si lligues amb cordell a algú, tindràs un servidor esclau primer, després si arriba a trencar amarres un enemic que sap que no més tens cordell per lligar. Ell t’ho farà, quan li arribi l’hora, amb sogues o cadenes.

A12.- No sé si la descendència natural de Cain, segons ens diuen, som nosaltres. Per que Abel, ens aclareixen que el varen matar per que no deixés noses. O sigui, que la genètica podem creure que ha suavitzat. En aquells temps, de dos en va quedar un, ara per molt que volen rebaixar quotes per metre quadrat, sembla que s’ha suavitzat. Això dels barems... I es segueix segant vides arreu. Els Cain és poden proclamar, res, allò, victoriosos - en podem tenir d'aquí a quatre dies un a propet nostre i ben poderós -... en canvi els Abels, com les ovelles amb el seu bel de clemència que no arriba, hi fa temps que va començar la història i això que no varen deixar descendència....!!!

diumenge, 21 de setembre del 2008

QUAN LA DONA BAIXA DEL LLIT...

Tot és bo... Super bo. No hi ha engany. Si surt del encanteri i salta,

els gossos no vindran a llepar, vindran... Les baralles entre ells seran ferotges
i destruiran la fantasia

que ara ens aguarda, que espera que compartim el moment màgic.

No deixem que es perdi l'instant... Gaudim i fem gaudir.
A5.- Quan una dona baixa del llit costa molt que hi torni a pujar.
---------

Per el que he escoltat son els menys ignorants , segons els votants,
clar, així doncs, els més savis.
Un sembla que es vol obrir el cap, amb un tret, NO !!!, clarividència, naturalment.
L'altre, potser li diu, ja t'ho faràs, jo aquí ja hi estic bé, amb el meu somriure.
No saben si vaig cap aquí o cap allà. Els despisto. I em segueixen els ignorants.
Però la Loteria espera que el de prop seu se li acabi el somriure, aleshores.
AL ATAQUE....!!!!!!!
A6.- A qui es jutja com a ignorant, té possibilitats de premi de saviesa. Sap que és ignorant.
--------------
A7.- Encara que siguis pobre has de pagar. No reclamis ni preguis. Ni hi ha perdó, ni ten faran cas.

A8- La abulímia o anorèxia ja existia en temps pretèrits imposada per l’escassetat de tiberi per posar-te a la boca. No es podia elegir els menjars per olor, presentació, gust . La abulímia en una fase segurament experimental era imposada per necessitat. Era el plat del dia.
--------------------

dissabte, 20 de setembre del 2008

CEL ROGENT... TEMPS DE JUSTÍCIA.

En un temps sense prudència l'atmòsdera s'ha possat enverenada.
L'han xinxat i s'ha esverat amb raó
L'han burxat tant que treu sang amb tot el seu alé.
I per calmar-se, si no es desfoga...
I al lliurar-se de la metzina acumulada farà païr a tots el seu mal avern.
Qui se'n lliura de la malìcia continguda i concentrada en el seu esclat.
Els protegits de sempre que han encés el foc i s'han resguardat a temps
de la surriacada que ja és dona.
---------------

A1.- No posis apreci, estima, compromís immens a quant pot canviar de lloc en el temps, en la distància, en el pensament.

A2.- En els jocs acostumem a provar coses que en la vida real no poden tornar enrere. Son tal com son, com succeeixen, no s’escapoleixen i desapareixen com si no haguessin passat.

A3.- Cel rogent, pluja o vent. Temps de justícia.

A4.- En el repartiment de Justícia, seria bo una llista de tots els capacitats per estudis, escalafó, etc. i fer una votació i els resultats acomplir-los. I un reglament que també jutgés als jutges, als banquers, als polítics, que se’n descuiden i després passa el que passa.
--------------------
NOTA.- He col·locat en el bloc un grup de 150 escorrialles,
ara vaig per les seguents 150.

divendres, 19 de setembre del 2008

FEM COM ELS OCELLETS.

Els ocellests, aquí semblen pardals, no poden ser tìmids,
aviat se'ls acabarien les flautes.
Han de buscar-se el viure.
El picoteix abans que l'altre es bereni el que ell pot aconseguir.Llei de vida.
Jo dic que la timidesa és un vestit que es porta tota la vida.
La gosadia no ho es menys.
Son caràcters que tenim i no ens en lliurem per més que fem.
Aminorar la seva influència, notable i notoriament.
Però sempre queda com en el, vi el solatge, les mares que ens diuen qui som,
d'on venim, a quin sèquit pertanyem.





149.- Un tímid es queda en el pensar i no actua. L’extravertit té la gosadia no sols en el parlar, també en el actuar.

150.- Els politics acostumen a tenir treball, però acostumen a no fer la feina.

dimecres, 17 de setembre del 2008

TAULA PARADA.......

Disposta la taula per als comensals, faràn pel cos.
I en la conversa inel·ludible poder cultivar. la pensa, l'intel·lecte, l'esperit, l'anima.
Una bona taula i ben proveïda és sinònim d'un ambient propici
a l'encontre de la parla suau i fàcil. Tot predisposa.
Clar que l'emprenta dels parents, amics...
pot fer rondar per lo insospitat el monòleg del menjar
amb el dir i expresar dels cridats a taula.
Una vegada en un convit com aquest, el que ens obseguiava ens va dir que
el su amo i ens pagava - en principi - l'àpat, no volia que parlessim de negocis.
Em penso que sempre creuré que un dinar especial quasi sempre ho és.
Per que en la vida que no és un negoci?
Favorable o desfavorable.
.......................

146.- El cos està construït per servir a l’esperit, no a l’inrevés. Per això hem de guardar les funcions del cos vàlides per que l’esperit triomfi.

147.- No sentir sense pensar, si no pensar per sentir.

148.- Tenir treball és assegurar el diner. Tenir feina és acollir la obligació de fer.

EL NOSTRE MÓBIL... eL NOSTRE BLOC.

Aquestes maquinetes, ara abandonades, el bé de Déu de converses
que han mantingut a través d'elles.
Han rebut i han donat.
Parles estridents i enfadades, petons d'amor i suaus somriures...
Han tingut de tot. El propietari ha fruïtdel seu servei sense inportar-li massa
si l'aparell sofria o gaudia.
Els blocs també poden sofir i gaudir ... Però com l'aparell son insensibles al que els passa
Donen el que els posen a les costelles amb pàgina plena i les paraules dels que els llegeixen,
i els deixen en la xarxa solets i abandonadets fins que algú se'n apiadi.
Ens els estimem el nostre bloc i el nostre mòbil?
------------------



143.- La continuïtat en els comentaris dels blocs son pareguts a una conversa. Si les analitzem veurem com respon en cada ocasió i , aleshores, jutjar, sí,jutjar i prendre conclusions.

144.- Si volem ajudar als demés, posem-nos en mans d’eixa justícia que és el servei als altres.

145,- Tu no tens la meva experiència, ni jo se res de les bases de la teva. Tu escolta i jo escolto i les experiències es confrontaran i podran conjurar-se o compenetrar-se.

dimarts, 16 de setembre del 2008

UNA CABRA DE VELETA... DÉU MEU !!!


Fa de veleta la cabra, bufi el vent que bufi, ella allí en el seu lloc
No el comparteix amb ningú.
Si que dona traces de cap on circul·la la tendència..., que pot canviar en un tres i nores.
Ella, sempre girant al que li convé.
És una cabra, direm, i no està com una cabra. Sap el que té davall dels peus.
Som nosaltres la veleta cabra
que els nostres criteris canviem segons el buf d'aire que el nostre centre va movent
Som veletes vivents?


141.- Tots volem dir, ser nosaltres. Que no ens prenguin ni el parlar primer...

142.- Quan més un parla menys diu, però més es descobreix.

143.- La continuïtat en els comentaris dels blocs son pareguts a una conversa. Si les analitzem veurem com respon en cada ocasió i , aleshores, jutjar, sí,jutjar i prendre conclusions.

dilluns, 15 de setembre del 2008

ENS ENTENEN QUAN PARLEM...?





Un lleu apropament i la parella faran casa de bastonets i fang

i quatre pomes seves per matalàs

i pondrà ella els ouets i al temps neixeran els fillols.

Ells si que entenen seves parles, més simples que les nostres. Uns quants parrups...

Tot més simple, sense orgull ni jo soc jo.

No us inciten a l'enveja sana de imitar-los ?

---------------------

138.- De vegades volem el mateix i no ens posem d’acord per que les nostres parles no

s’identifiquen.














I va pensar l'escultor, no moriras mentre visqui la pedra.
Succesions de esdeveniments sentiràs en la teva pell
i deixaràs lliçons per la Humanitat. Què més has de aprendre ?
Tu, olivera, vols produir per estendre ta vida arreu.
Soca milenària i encara no en tens prou?
Per què no volem morir per que tenim feina o volem saber més?
----------------

139.- Un tenia molta feina per a fer i pregava no morir. L’altre demanava temps, més temps, volia aprendre més del que sabia
----------------
140.-.Si vols que set confessin, no preguntis.

diumenge, 14 de setembre del 2008

EL RUMOR

El primer que va veure el gos adornat va pensar en que volien dissimular.
El segon va creure que l'embolcall era per cridar l'atenció.
El tercer va insinuar que era una presa de pel. No era un gos tapat, sino la immundícia acumulada, que ja faria pudor i ho haurien de retirar.
Res, tres rumors que circularien amb beneplàcit dels promotors.
Però el vertader autor del monument va callar en sa abstracció
i deixà que corrés la tinta i la paraula, la veu i ull digitals.
S'escamparen tant les tres suposicions que no pararen de vendre, això ,suposicions ...
On residia la veritat del negoci : en el rumor.
----------------------



135.- El que més fa callar un rumor, és el silenci del qui és acusat, al menys no se sap sa opinió.

136.- No se’l podia treure del damunt. Ell seguia parlant, inquirint... Va tenir que decidir . Adéu, adéu, no m’entretinguis...

137.- Sabem que pagar amb efectiu dona consciència a l’estalvi.

dissabte, 13 de setembre del 2008

DINER I AIGUA COM CONFIANÇA I AMISTAT...

Un pitxell pot ser com una guardiola,per entrar-hi o per extreure un broc gran i el rajoli.
Quan un esbrocalla i no te conscìència del que fa pot quedar-se sense el lìquid prematurment.
Si té la font lluny, pasarà set si la suada és impresionant.
El rajolí pot refrescar suficientment i resguardar de malgastament.
Guardar-se de buidar-lo és la premisa.
El reservori pot ser suficient si actuem amb ma mestra.
El diner i l'aigua, son com la confiança i la amistat.
Poden entrar a dojo pel broc gran i restringir la sortida pel rajoli.
Pot ser un sistema favorable.




132.- Era imaginable que havia de buscar i trobar el diner, com?.Per voluntat, per necessitat, per imposició. Que triés.

133.-Un ha de saber on és. Si més no esbrinar per situar-se, ara veia que el primer rumor devia ser el soroll que venia del salt de l’aigua de la cascada o d’una tronada en que ni núvols circulaven per damunt seu.

134.- Se’n enorgullia de saber firmar, mentre altres posaven el dit a la tinta..

divendres, 12 de setembre del 2008

EL VESTIT DE BODA, DE QUE ENS SERVEIX ?

-Feus el vestit a mida vostra i us el posseu, que tal us queda.
Es per vosaltres, si convé us pagarem la roba i el fer
i farem la boda tal com vulguin els contrayents.
L'aixovar el teniu segur.
No patiu, sou tot uns i la boda ha de ser lluida, que tothom hi contribueixi.
La dot, sí, la millor dot per a vosaltres - va dir l'amo .
Tenim el vestit fet i tot preparat, falta la dot per la noia,
que el pare ELS passa amb cançons.
--------------

Els caballs de la carrossa que portarien els núvis contraents a l'acte epitalàmic
s'han cansat de l'espera de que l'amo els dongui l'ordi promés
i s'han tret els arreus, que eren en conjunt iguals per a tots.
Han llençat el cabestre i ensellament i cadascu per sí, desbocats,
van en busca de la pastura per sobreviure.
S'han cansat de promeses que no arriben.
De la veritat que ells creien a la realitat que els ofereixen,
han decidit separar-se i anar a la seva veritat,
per que la realitat ara ja la coneixen.
Sense dot no hi ha boda possible.
Que en faran d'una núvia que sols porta gasto?
---------------

129.- En eix moment no era escoltar la veritat si no escoltar de veritat, per que la veritat no és igual per cadascun. La que sí és una, quasi sempre, és la realitat, a pesar de les veritats pròpies o dels altres.

130.- De vegades no s’ha de escoltar i empassar-t’ho. És possible que et diguin que aniran a tal lloc i després ni s’hi atansen. Preveu el que pot passar i actua amb seny.

131.- Si un sabés mirar sense veure...

dijous, 11 de setembre del 2008

EL NOSTRE DIA ÉS CADA DIA.

No cal que sigui l'11 de setembre de 2008, per reivindicar el nostre ser.
És el dia dia que un ha de saber el que vol
i aplicar-ho amb seves conseqüencies.
La bandera a trossets, un per cada jorn i cosir-la cada dia
per que sàpiguen que hi treballem
i no la descuidem.
Per nosaltres cada dia és nova.
És nostra vida...!!!!!!
--------------



000 -. Les veus avancen abans de plomes i pinzells ( soldats i fusells ) Unes per previndre, altres per acallar, altres per impossar. I quan les veus no conflueixen i no es compenetren en sa misió d'entessa, aleshores, les plomes i pinzells del poder poden fer tancar musiques.

001.- No ens fiem dels que callen per covardia, ells ens traïran.

002.- No ens fiem dels que parlen i parlen i ens canvien poc a poc nostra parla, que ens imposen costums i tradicions, a la fi anirem a ses peus i de g
------------------------------------------------------
Alcem els cors que ja tenim bandera sota el nostre cel...
deia Joan Maragall


dimecres, 10 de setembre del 2008

TOTA SA VIDA. GUIAR PAONS POT SER POESIA.

M'ho deia la pava : - Aquesta és la meva poesia. Guiar el meus fillets
per la vida. Ritme de temps, rima d'estima.
No deixar-los ni un moment, no equivoquin camí
i s'esgarrin. És el meu deure.
La pàgina que junt amb ells escric.
Sense ella que faria?
No tindria el poema que ara em mana
i em fa feliç.
I vosaltres...?
Sou felissos amb els fills en la vida ?



126.- Quan una persona em deia que ella , ja pensava en poesia. Vaig entendre que escrivia en ritme i rima.

127.- Mentre uns no han volgut esperar i han marxat jo soc aquí contant el que conto.

128.- Ja sabia el que faria. Es posaria uns globus en els sostens per exagerar el volum dels pits. Sembla ser que això agradava al seu amant.

dimarts, 9 de setembre del 2008

P A ... amb P de PAU i A d' AMOR

La primera paraula que devia sonar a l'univers deuria ser PA.

Qui la va panviar?

I la Humanitat no sap trobar-la.

Busquem-la. Deu estar entre nosaltres.

Ens falta humilitat per acotxar-nos ?

--

Per que no tot el mon té el PA ? Sí, el PA.


P de PAU i A d'AMOR.


Que facin fleques de PA que en falten moltes, sobretot en la ment

dels que disposen que per cobrar-se el seu pa hi posen pistoles.
-----------------------

120.- Matem la fam i no amb pistoles, si no amb pa i recapte.

121.- Quan un es queixa és que quelcom li deu fer mal a no ser que faci el pillo per cridar l’assistència a seu favor. Que n’hi ha que se les saben.

122.- En lo físic portem el vestuari que tapa. En l’esperit em de saber cobrir el nostre JO íntim

dilluns, 8 de setembre del 2008

BODA ROBERT I YOLANDA -- uns amics per a tots

El nuvi, en Robert i la seva mara Rosa Mari i el seguici precedit de les menudes.
La nùvia, la Yolanda acompanyada per el seu pare i tot l'acompanyament.
------------------------
Els dos camí de l'encontre,
els dos buscant la seva felicitat.
Serveixi el brindis
per que es compleixi vostre desig
i de tots els que us estimem.
Encara que aquest poema fa temps va ser escrit,
s'actualitza amb eix acte vostre de celebració de l'enllaç matrimonial
Poema epitalàmic que vol dir-vos el lliures que sou tot sent casats.
F E L I C I T A T S ! ! !
---------------------------

JA SOM LLIURES / SOM CASATS.
Escrit d’Antoni Fortuño Sas – Any 2000

Ja som lliures / som casats.
Qui és que pot descriure / tanta llibertat ?
Avui al escriure / ens hem afirmat
en nostre somriure / de felicitat.
Som persones lliures / units o distants,
penyora és viure / junts o separats.
---------------
ELL.- Tu seràs l’espiga. / Jo seré el teu blat.
Tu, la tova molla. / Jo el dur crostam.
Tu en seràs les ales. / Jo l’airet suau.
Tu, l’aigua que brolla. / Jo, la font rajant.
Tu, oreneta bruna. / Jo, niu al teulat.
Tu, pètal de rosa. / Jo, plugim, plujam.
Tu, la meva vida / esperit i carn.
I així serem lliures / una eternitat.

ELLA.- Tu seràs cadena. / Jo, el tendre abraç.
Tu, or per la joia. / Jo, anell treballat.
Tu seràs la rella. / Jo, terra de camp.
Tu seràs agulla. / Jo, el teu brodat.
Tu seràs la casa. / Jo, calenta llar.
Tu, el foc i brasa. / Jo, el tronc cremant
Tu, sol que fecunda./ Jo, lluna somniant.
Tu, la meva vida / esperit i carn.
I així serem lliures / dins nostra unitat.

És il·lusió complerta, / el somni realitzat.
Avui som dos cossos / feliços volant,
volant per la terra / agafats de mans
que ara uneixen / nostres llibertats.
La il·lusió ens apropa / tenint-la al cap.
Avui som joiosos / amb la il·lusió davant
La il·lusió camina / el peu apoiant...
...felicitat arriba / NO MARXARÀ MAI.

dissabte, 6 de setembre del 2008

REPARTIR CLOSCA,CLARA I ROVELL...COM?

De tiberi per a tots ja n'hi ha. Com que tothom ha treballat tenim els resultats.
Ara, hem de recordar que qui parteix i reparteix es queda amb la millor part, és tradició.
No ens queixem de que ens en donen poc, de que no ens arriba ni al llavi, etc.
Pensem que treballem per l'amo, un amo que el fèrem ric donant-li nodtres pertenences.
Ens ho haguèssim pensat aleshores...!
Ell també ha de viure... I ja deiem que qui parteix i reparteix...
Poseus d'acord i canvieu el sistema, sou una colla nombrosa contra UN
Fa quatre dies que molts de valtres vareu canviar el que era d'UN sol.
Per què tantes queixes... Tot neix i tot mor, res és infinit.
---------------------------------
118.- La clau anglesa es va estendre amb el colonialisme. Ara la seva vivesa per que continués fins al màxim el xollo fou fer associats, no colònies que al portar alcohol s’esbraven o si no mireu Espanya, li queda quatre pelendengos ( coses sense valor). Ara, també - amb això de les autonomies - ens han fet colònies i han destapat la botelleta o flascó, no sé si s’evaporarà tot i tornarem al tot estat o totalitarisme, és a dir, que UN, el rovell de l’ou, mani fins de les clares que el conserven i de la closca que el salva dels primers perills d’anar-se’n a campistraus. Allò de fa centùries : muralles, la closca;el castell la clara i director d'orquestra el rovell d'ou... Res, foteses.


119.- Quan quelcom ens surt malament o no ens dona resultat, pensem, reflexionem. Que he fet jo malament. Per on m’he perdut? La reflexió pot conduir-nos a la resolució favorable.

LA MAGNITUD DE L'AIGUA

La plenitud , la magnitud de l'aigua...!!!
Quanta n'hi ha de bona que no aprofita i corre i marxa com esperit
follet que quan es desmarxa és incontrolable.
Aquí pot semblar boja per la immensitat,
però la Natura la té a ses mans amb llongues segures per que no es desboqui.
Nosaltres som, sempre, els humans que la maltractem i com animal que que es torna guit,
no estalvia cossa quan se'l cansa.

---------------------------


116.- En temps antics es considerava que l’aigua corrent era bona, que és podia beure. Avui, les contes corrents dels bancs corren i no s'aturen. L'aigua es recicla i potser d’una cloaca. Fins hi ha rius que ho son. Ara no es pot ni veure. Per això a Medi Ambient li sobra feina i no se’n surt.

Els adinerats es recreen amb aquestes barquetes.

Jo gaudeixo amb la guitarra i el closcó de nou fet barca

Qui gasta més si que ho se...

Ara, qui en pot gaudir més del instant, sentir-se més lliure ...?

Si pensem en l'inefable diner... Clar, ...

--------------------------------------
117.- Penso en el mar i en una barca. Avui he menjat nous. D’una part de closca l’he trencat per la meitat, he collit cordell i un trosset de canyeta hi m’he fet una guitarra. L’altra meitat era damunt la taula. Sembla un casc de soldat...? NO!! no vull soldats a casa meva... Bé, potser un llagut, no, una barca per traslladar formigues pel riu d’una vora a l’altra. Bon invent que la natura ens ensenya. Utilitat tot en té, falta trobar-la..

divendres, 5 de setembre del 2008

EL TEMPS DE LA POMA

Als polítics els aniria bé un curset de iniciació i posta en pràctica d'horaris.
Aquests sempre tenen el temps preparat. Son servirors d'ell. Shan posat d'acord.
Que al nou d'agost ens hem de reunir, doncs, sense faltar-hi i
a l'hora, prima o a la engreixada,
maitines o a completas.
El que es deia abans, a toc de campana i amb voluntat i a fer-ho, que les hores pasen
i és fa tard i res de xarretes que distreuen ,ni gotets de suc de meló granitzat
que és molt bo pel cos, però per l'ànima...
i hem de donar compte del que fem.
Ara sempre tenen temps i fan tard.
Per culpa del rellotge?
Que seus veu el llautó.
Per que la serp va ...mossegar la poma,
- qui dieuu que la va mossegar? -
i ara tots voleu la poma i la poma de qui és?
De la pomera.
Regueu-la que li dona bo.
------------------------------------------------------
113,. El rellotge el portem als ulls, boca, nas...

114.- Tantes coses se’ns allunyen i sols amb el record poden tornar.

115.- Una gota d’aigua i una altra al mateix lloc amb freqüència, amb constància pot fer forat a la roca. Una bomba no sols pot fer forat, si no esmicolar-la i destruir-la.

dijous, 4 de setembre del 2008

DECRETEM SABER-HO TOT DELS...POLITICS?

No sé si clama al cel o demana perdó o ens vol explicar tot lo noticiable seu.
I es posa aixì en posició de prec per que ens el creguem.
Com allò que fan els gossos quan es veuen amenaçats que es tomben de panxa enlaire
i el contrari ja sap que es rendeix. Aixì de fàcil...
Si sempre, sent un ser pudorós, ens hagués alliçonat amb la veritat....
Li tindríem confiança.
Ja farem un referéndum o, quan sigui, la prova de la ADN, que diu que funciona.
Els agrada el perill a eixos personatges. Segur que encara surt bordant.


La notícia que circula és pròpia de famosos, no de bones o males persones.

Saber, nosaltres, el que fan, crec que és bo per la salut pública.

Pendre-s'ho a riure com pretenen, és de caps curts o de inocents aubats.

No sé en que son superiors a la resta dels mortals, però s'ho creuen i se'n poden riure

del que passa a l'entorn.

Si paguessin els errors amb la propia vida, segurament que s'hi mirarien, ara, tenen soldats de fusell i de estilogràfica que els defensen.

Ara, estant al lloc, els resguarda la comitiva d'acòlits

per que si ells cauen el seguro de VIDA de la folra perilla.

----------------------------





110.- És així que l’or que prengueren cap a Moscou, ara retorna amb medalles des de Pequín?

111.- El valor de la persona resideix en el que ha fet. Voler ser per el que JO faré, sembla estar en un desconcert en ell mateix. Vivim de fets, no de suposicions que es poden frustar. Però donat a lo fàcil llencem la veu per que ens vegin, per que sàpiguen que el que tenen al davant, ben fet o mal fet ens correspon.

112.- Corrosiu. Quantes paraules, quants fets son llegiu o salfumant. Si contenen quelcom de veritat aprofitem-ho. El llegiu al fi i al cap, blanqueja, saneja les aigües si ho fem adequadament, fins algun punt pot ser-ne beneficiós. I el salfumant... Corrosiu, pot ser el punt de partida d’una bugada global en moltes esferes..., no solament aigua o acomiadar bactèries perjudicials.

dimecres, 3 de setembre del 2008

L'HIMEN... L'HIMNE ?- Cotorra - N A D A L...!!!!!!!


I la nùvia del locutor era prop d'ell, parlant amb una amiga i confesant-li amb reverència les excelències de la parla del seu amor.
En el precís moment de la relliscada del interfecte, va aparèixer per art d'encantament
un objecte de color vermell i es col·locà en lloc adient salvant
la veu en to salvatge que podia sortir de la boca angelical
de la preciosa fembre.
Hi han casualitats al mon, veritat?

107.- L’ HIMEN ? Nooo ...!!! Ho deia el locutor quan s’equivocaren d’Himne...
No tocava aquell Himne... Carallet!!!

Li deien el COTORRA. No parava de parlar per no dir res.
És que savía el que és deia?
Però ell sempre venrre llengua. Bla, bla,bla.
108.- No escoltis als que parlen baladrejant. Perdràs el temps i no colliràs profit. Els que parlen poc si que es beneficien del temps que l’altre perd. Mentre callen tenen oportunitat de pensar. El pensar vol silenci, ho saben els anacoretes, no els polítics.
--------------

Renoi, renoi, aquest noi,

Medalla d'or que no ho aconsegueix el que ho vol
Primer tenista del mon segons els barems...consultats.
Premi Princep d'Astùries...!!!
Plou al terreny assaonat
Que ho conservi i que li duri.
109.- Un polític mig distret va dir el dia que aconseguir la medalla el manacorí: - Ha guanyat l’esquerra de Nadal. – Després es mossegava el llavi i volia desaparèixer. I això
que ho havia dit de faula...
Era de E. R. C.
que tothom sap que vol dir.
Estem Renovant Casa
-------------

dimarts, 2 de setembre del 2008

EL GUSTAV PREPARA AL MATRIMONI...

Per allà en aquelles terres llunyanes que ho eren quan les va descobrir en Cristòfol, de tant en tant per donar feina a tot el mon que hi habita, lloguen un huracà, una cosa que diu que fa vent com un ventilador gran. Han cridat sal GUSTAF i ell diligent, venga, que voleu que us faci còrrer a tots, doncs a bufar i si voleu una dutxa també estic disposat.
No cal que pagueu els meus serveis, ja ho pagareu car

Se la ha triat guapetona. Sarah Palin. Es viu aquest del davall seu.
S'acabat neveres i res de gel. Les butxaques plenes al trineo i res,
de glaçons a manta. Demaneu si voleu un bitter. No se si us posaran l'oliveta,
potser el pinyol,... Però de gel... per quedar gelats.


Que després de BUSH, ens diguin que ens manarà CAIN... Buf.

Mira. Poden arribar a ser el matrimoni estel i estrella dels Estats Bullits.
Per fer bullir l'olla amb tanta fredor, caldrà una bona foguera.
Que cremin petroli a veure si l'acaben d'una
Veus, el Cain a la Casa Blanca, doncs cau bé
Si els falta pintura ella que baixi
les butxaques plenes de neu que si no la trepitxes
acostuma a tenir color blanc...
Son tant IMPOL·LUTS els dos.
Son tant innocents ...!!!
------------------------


102.- Els matrimonis son estaments fabricats per l’home per donar concert a la successió de l’espècie.

103.- Per dir quina compassió que ens fas, no se’ns acut dir més que : - POBRET . I si resulta que és un magnat del petroli, de Pobret, res de res.

104.- Se’n anava adormir i es produïa l’eclipsi al tancar suaument les parpelles.

105.- Si estàs gros no enyoris al que està prim i si ets fembrilet no procuris ser com el boterut. Qui sap si tu sent gros o sent prim ets relativament feliç. Coneixes com respira l’altre en son estat?

106.- Parlar,parlar,parlar i no saber ni l’hora que és... Porta figura d’un imbècil que no l’importa ni temps ni parla, si no el que l’escoltin – si és que ho fan – per que ell, ni això compren.

dilluns, 1 de setembre del 2008

EL GALL PINTOR...

Fins el gall s'atreveix a pintar i embrutarà la tela.
Jo que farè, garabateixaré el paper blanc
per que se'm quiexi de la meva desmesura?
Hauré de pensar que escric i quin valor pot tenir per els altres . VERITAT?
Tothom sap escriure o garabatejar?
El gall es diverteix, hi ho trobem normal.
Jo faré el mateix, qui sap si aprenc a escriure
i algú em fa pujar l'amor propi alabant-me.
Jo li dic al gall. - Que bé que ho fas, continua, continua...
--------------------------
99.- El escriure és no res, una feina mecànica, com lligar-se les espardenyes o collir la cullera i posar-se-la a la boca. El que importa del acte és quin pensament aporta, quina directriu verteix en el paper.

100.- Prometre no és enganyar. Ara, no acomplir el promès és imposar-se la culpa encara que no es vulgui reconèixer.

101.- Si cridem al pas del vent, potser s’emportarà nostres paraules, però aniran on volem nosaltres.? Posem-los-hi un taxi si volem que arribin, pagant d’antuvi, clar.