El primer que va veure el gos adornat va pensar en que volien dissimular.El segon va creure que l'embolcall era per cridar l'atenció.
El tercer va insinuar que era una presa de pel. No era un gos tapat, sino la immundícia acumulada, que ja faria pudor i ho haurien de retirar.
Res, tres rumors que circularien amb beneplàcit dels promotors.
Però el vertader autor del monument va callar en sa abstracció
i deixà que corrés la tinta i la paraula, la veu i ull digitals.
S'escamparen tant les tres suposicions que no pararen de vendre, això ,suposicions ...
On residia la veritat del negoci : en el rumor.
----------------------
135.- El que més fa callar un rumor, és el silenci del qui és acusat, al menys no se sap sa opinió.
136.- No se’l podia treure del damunt. Ell seguia parlant, inquirint... Va tenir que decidir . Adéu, adéu, no m’entretinguis...
137.- Sabem que pagar amb efectiu dona consciència a l’estalvi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada