Haikú del dia.
19.- Ets a la terra.
Baixa la llum que
Baixa la llum que
enlluerna el rostoll
El seu valor sembla ser la seva aparent felicitat. No coneixen el diner. El que necessitens'alcancen. Son rics aquests marins. I si nosaltres els collim i els entrem
en el nostre cercle els evaluem amb escreix.
No sé si per allí a prop, una baluerna que és va esfonsar, resta amb
l'esquelet a norris però amb les peladilles d'or.
Què els importa?
I nosaltres amb aquest deliri que ens corrou les entranyes pensant
i movent-nosvers el diner.
Fins la salut i l'amor em de perdre per tenir la salut i l'amor del diner.
Fatalitats que ens fan desgraciats.
-----------
A76. - Volem que ens quedin més de 25 cèntims quan paguem una factura i de felicitat també en volem més. Sabent conservar els 25 cèntims som rics, - per que els diners diu que crien -, sabent conservar una engruna de felicitat també som rics...si no els llancem per que creiem que son pocs. No us ho sembla?
Sembla que es parlen càmara i gegant caigut : -No pateixis, obriré i tancaré l'ull
i quedaràs immortalItzat. Recorreràs el mon. Seràs famós.
Bé, jo potser em faré ric. - El gegant caigut contesta:
- Jo ja estava bé. Com els meus companys.Plantat, sent amo de mi.
La càmara replica.- Jo et faré venir a venerar...
- Les formigues i la humitat em faran desaparèixer.
- Abans ja hauré fet els calers.
Quins miracles, fins una càmara de fotos, pensa en el déu del DINER
------------------
A77. - Si no vols que et mirin mana que tanquin els ulls. I si et creuen... Els poderosos si que poden manar i imposar que tanquem els ulls a el que fan en profit seu i en contra nostre.
