dissabte, 25 d’octubre de 2008

78 -- NO CONÈIXEN EL DINER.

Haikú del dia.
19.- Ets a la terra.
Baixa la llum que
enlluerna el rostoll
El seu valor sembla ser la seva aparent felicitat. No coneixen el diner. El que necessiten
s'alcancen. Son rics aquests marins. I si nosaltres els collim i els entrem
en el nostre cercle els evaluem amb escreix.
No sé si per allí a prop, una baluerna que és va esfonsar, resta amb
l'esquelet a norris però amb les peladilles d'or.
Què els importa?
I nosaltres amb aquest deliri que ens corrou les entranyes pensant
i movent-nosvers el diner.
Fins la salut i l'amor em de perdre per tenir la salut i l'amor del diner.
Fatalitats que ens fan desgraciats.


-----------


A76. - Volem que ens quedin més de 25 cèntims quan paguem una factura i de felicitat també en volem més. Sabent conservar els 25 cèntims som rics, - per que els diners diu que crien -, sabent conservar una engruna de felicitat també som rics...si no els llancem per que creiem que son pocs. No us ho sembla?

Sembla que es parlen càmara i gegant caigut : -No pateixis, obriré i tancaré l'ull
i quedaràs immortalItzat. Recorreràs el mon. Seràs famós.
Bé, jo potser em faré ric. - El gegant caigut contesta:
- Jo ja estava bé. Com els meus companys.Plantat, sent amo de mi.
La càmara replica.- Jo et faré venir a venerar...
- Les formigues i la humitat em faran desaparèixer.
- Abans ja hauré fet els calers.
Quins miracles, fins una càmara de fotos, pensa en el déu del DINER
------------------
A77. - Si no vols que et mirin mana que tanquin els ulls. I si et creuen... Els poderosos si que poden manar i imposar que tanquem els ulls a el que fan en profit seu i en contra nostre.