VIOLETES... aquarel·la

VIOLETES

Primerenques amb caliu de fredorada

pugen, tija fina i primeta,

ensenyant el gallet de dolç somriure

i transformant el color de nova mixtura.

Posen encís en arrapat terrer

que les fa viure...

Avui  collim el seu perfum

com gotetes d’olor màgica...

Bequets d’ocell innocents

fent xiu xiu a l’orella...

Us posaré, enamorat,entre llavis

xuclant la vostra vida 

i brillarà l’olor diàfana

parida de la terra.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E. 23-2-15.

........ SILENCIS

33.- No sols l’aigua s’escapava del seu grapat, si no el diner...

NO TRIGUIS... aquarel·la pròpia

No triguis

Que t’espero

I l’instant serà etern.

No triguis,

Mans i llavis calents

Seran embolcall.

No riguis,

Aire bressolejant que empara

Canta-hi el vers que ens cal.

No triguis,

Ahir, dos cossos junts...

Avui, esperits caminant.

......