No triguis
Que t’espero
I l’instant serà etern.
No triguis,
Mans i llavis calents
Seran embolcall.
No riguis,
Aire bressolejant que empara
Canta-hi el vers que ens cal.
No triguis,
Ahir,
dos cossos junts...
Avui,
esperits caminant.
......
3 comentaris:
Aquesta aquarel·la m'enamora, Anton! Molt
I el poema també.
El teu blogg em demana que no sigui un robot. Puc jurar-te Antón de l'ánima, que no ho sóc i que estic fet de un 80% d'aigua, un 19% dels minerals que conformen el nostre univers i tant sols un 1% d'esperit i d'ànima, Deu n'hi do!!!
Hola Anton.
Que petit que és el mon dels blogs.
Salutacions.
Puri Sanchez
Publica un comentari a l'entrada