HO DEIA LA TORTUGA...

Haiku del dia

6.- Tot s’esmuny
diu el vent
per la tarda.

A la graveta o al pedruscallet els deia la tortuga : Soc vella, però mai m'havia trobat tant envoltada de pedretes. No sabeu que dificulteu el meu andar. Quan paso pel damunt vostre, jo no voldria fer-vos mal i us esfonseu davall meves potes i em toca la panxa a terra i no avanço. Qui carall us ha posat aquí per fer-me la punyeta !!! No tinc res contra vosaltres, però no em fàciliteu el camí.

Desprès a casa la mare, que encara tinc mare, em castigarà a caminar per damunt vostre per que he fet tard. Podríeu apartar-vos?

- Mira, filla, nosaltres estem quietetes aquí, ets tu que ens mous al voler xafar-nos el crostò

amb el teu pes feixuc i carrincló. Tu no hi has de passar per damunt nostre.

No és el teu camí.

Tot és falta d'educació i ganes de fer mal als altres....

Ja veieu. no saben que fer per entendre's. Les dos tenen raó?

I és que per molta experiència que tinguis, en qualsevol acte el contrincant també compta i té els seus drets, visió de les coses, els seus projectes....

Cada situació té la seva solució si es posen d'acord. D'acord.

-----------------

A33.- Per més que ja soc gran, no soc vell en experiències que se’m presenten. Sempre hi ha imponderables que no coneixem..

A34.- No tens cap obligació amb mi, sols la voluntat teva et mana i disposa que has de fer i fer-ho per tu i segons tu.

A35.- No ens ho diuen a la cara però ens hi tracten com si ho fóssim. Ens donen quatre cents euros...
Fent-nos parar la ma de l’almoina, per solventar la CRISIS. Quan passin contes, a lo millor ens els tornen a demanar dient que s'han equivocat que no era que ens havien de donar, donar, si no que nosaltres els hi havìem de donar. Errors de boques imformatiztades que no saben que som persones, no robots. Ja ho sentirem a dir.