CEL, ROCATGE ,ARBRE...

NOTA: Fotos cedides per Mariona - Album Picassa - Lloc, camí dels Frares - Rasquera- Tarragona

Dos cels. Dos rocatges. Dos arbres.
El cel, les il·lusions de nostra vida. Tot lo volàtil, el que s'escapa del físic i és fantasia.

Els rocatges, la nostra vida, el moure, el treball,el respir profund per mantenir la flama.

Els arbres, el que hem produit. Benestar, lleure, amistats.....

Els cels enterbolits son els teus somnis?

El roc dur es nostre fer, el caràcter, la lluita...? Hem xafat la pedra

i hem construit nostra barraca.

Hem situat dins nostres valors en la vida. Fins la continuitat que esmercem

en els arbres.

Com és l'arbre que hem criat nosaltres? Retallat, resec...

O, canviant la fulla en l'hivern - renovant-se - i vigorós en l'estiu.

Tot té valor. Un gran valor és el que has set i quedarà de nosaltres

per que els demés ens jutgin.

DIRAN

Erets bona pedra. Llençares al cel a volar ta fantasia...

Continues en l'arbre

que és el teu record.

13.- Tantes coses se’ns allunyen, per exemple el temps que estem vivint, i sols el record després ens retorna aquest estadi feliç o pesarós..

14.- El record no és tenir memòria. Però s’ha de tenir memòria per recordar.

15.- Avui no succeeix res. Espera, que succeeix el que succeeix, RES....