.jpg)
NÙVOL...
.................
salms de l’Amor.
... i aparegué
la nuvolada
i buidà cos i
esperit fins desaparèixer...
A ell, les
llàgrimes del núvols
li sobtava
ser-ne dolces.
El seu plor
encongit en sospirs
es barrejava en
la neta pluja
que espigolava
en el barret
per fer
canaleres de teulat
amb remor
ensopit brollant al terra...
Calculava que el
seu plor sincer
barrejat amb el
gotim ceruli
el netejava d’impureses
i, així, seu
somni d’esperit
naixia net de
taques...
A l’asfalt la
gotellada
Es perdia en riu
de petons.
DE
REBAIXES 14.- 31-1-14.- ANTON – T.E.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada