LA PARRA DEL HORT...aquarel·la

La parra del hort ja té el raïm madur...

A pas tranquil, els dos, l’hem visitada...

- Que joiosos ens esperen, el seu color

ple de finor i esveltesa em subjuguen

- ha dit ella quan ha vist la meravella.

Un nuvolet ha apartat cortina

i el raig del sol  ha alluentat de groc difús

aquells penjolls de grans  que el vent gronxa.

N’he collit un d’esfargalat, grans plens de vida...

-  Et fan goig,noia ?- mirant-los de fit a fit,

els grans ballaven com pènduls als dits sospesos.

Redó i acolorit de vermell n’he collit un...

La boca d’ella s’ha obert i l’ha allotjat...

- Me’l deixes tastar – li he dit, quan el gra ha esclafit

en ses dentoles i llavis plenets de molsa...

I allí, l’unió ha set petó que ha esclatat rebent la delícia

de la molsa de gra i llavis desitjats

I el joc de grans i petons com eternitat que ens pertorba,

que busca el clímax, ha seguit el curs joiós

on les mans també enraonen amb el somriure dels dos

Bordava el Rai, nostre gosset, veient nostra alegria

i les sarmentes de la parra enjoiades

es relligaven en abraçada inacabable...

DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 12-10-15

........SILENCIS

64.- Calla i escolta... Oiràs la prepotència que no calla mai...