Quan demà sigui cendra
I el vent m’escampi
I l’aigua m’assaoni
Retornaré als meus orígens.
Allí mouré inquietuds noves
Vestides amb vistosos additaments
I em faré pollanc d’olivera
O raïm de parra d’hort...
Floriré per ser-ne aglà d’alzina
O ametlla o préssec o blat
I en meu camí renovat
Retrobaré el reble i la pedra,
El mànec de caçut i de l’aixada.
Veuré la cabana i el jaç de palla,
La ratera que procura conill i moixó...
Tornaré a sentir l’aleteig del núvol,
El sol calent que acarona
I transforma la gota d’aigua
I la fa volar i la trasllada
Per que assaoni blat i arbriu...
Tants designis per mes cendres
Que volen continuar
Estimar la terra on vaig florir.
DE REBAIXES 13.- 16-9-13.- ANTON.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada