Neda tranquil instant,
el costumari no s’esbotza
i la llum camina per les flors.
El cau de la rabosa és net
d’impertinències i d’improperis.
Callen els vents i sols queda tupit
l’alè de les paraules curtes, serenes.
en el vidres dels finestrals transparenten, lúcids
i els porticons que els barraven mirada,
ara resten en repòs com cortinatge
que l’ull que vol esbrinar aparta.
Les fulles del arbriu del carrer van caient
esperant el viatge que emprendran
quan aleni el gegant de sostingut peatge.
No pagaran. Se les enduran en revoltins
com idees que canvien constantment
la seva estructura de servir al be.
El foc interior del casal somnia en ser brasa
i son respir cull pinzell per seguir
pintant instants tranquils.
DE REBAIXES 13.- 20-11-13.- ANTON.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada