Es va creure
l’Alabança
que li esbandien
i s’inflà com un
bot,
no tocava de peus
a terra
El primer pas que
donà
un sot o pedruscall
se li embolicà
pels peus
i el cop de nas a
terra
fou la seva
circumstància...
Per aixecar-se de
nou
que hauria
d’escometre ?
Es rescabalaria
dins seu
i acolliria com un
gran perill
per la seva
integritat
el creure’s
l’Alabança?
Seria bo per seguir
camí
Apartar petons que
fessin a sa galta
I pensar que no
sols caldria
Eixugar-se la
saliva
Deixada per
l’Alabança.
DE REBAIXES 13.-
26-10-13.- ANTON.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada