HEM DIT MAI T'ESTIMO ? ... boli ràpit

Des de menut l’havien besuquejat

I galtes i cabells i llavis els duia plens

i a demés el so harmoniós del T’ESTIMO

era font a seva vora donant aigua...

No es preocupà gaire, mai...

Ni el contestava, el deixava en sa melodia

que a orella rebotava i es perdia...

Per què contestar mai, mai, si sempre

el sobrepassaven amb apassionament?

Un dia el sol no va obrir escletxes de llum,

La pluja quedà en la nuvolada...

Els calzes de les flors plens de rou...

El t’estimo de l’abellam no xuclava pol·len...

Les lluernes i grills per la nit

no feien llum ni sincopaven ric, ric en l’oïda...

Reflexionà, es donà compte, es preguntà...

he contestat  mai a l’orquestra del T’ESTIMO ?

Considerant el greuge...

un crit fort sorgí alhora de cap i cor seu

i el sol espetegà d’entre negra nuvolada

i contempla de nou l’estima

en les fulles caigudes del seu arbre

mentre el ventijol li remenava el cabell

amb dits bellugadissos que mai, mai,

però mai abans havia percebut...

Hem dit mai a l’altre T’ESTIMO ?

DE REBAIXES   14.- ANTON.-T.E..- 21-3-14