dilluns, 3 de novembre del 2008

82 -- QUE BONA LA CIRERETA DE PASTOR.

RECORD AL PARE DE LA Z E L
( a El politiquet n'hi he posat un altre)
Hi han ferides
que es sanen amb gases.
Altres es curen
amb abraçades i petons.
Però hi ha les mes dures
que mai s'esborren
i sols les calmen
temps i record.
La cirereta de pastor, al bosc, per mí és la reina. Preciosa es balanceja. Quan és madura,
així , despulladeta , és una agradable sorpresa pel paladar.
Granullosa, però amb gust exquisit. S'ens presenta el fruit de l'arboç
amb aquest color tant delicat que incita besar-la...
Despulladeta ensenyant tot l'encat.

Així ha volgut quedar eixa persona que en un llibre ha volgut ensenyar-nos
el que pensa, els que sap, i si en fem cas el que podem imitar i seguir-la
Ha quedat per mi ben despullada sense caler.
A no ser que vulgui un protagonisme que ha apartat durant molts anys
i ara... Li ha vingut la rauxa. Teniu, au, feu-ne el que volgueu.
Com a persona pot donar tot el que té dins,
i llençar-ho a la cara del qui vulgui...
Amb el càrrec que la vida l'hi ha donat, si ha callat sempre,
no calia que fés amics ni enemics.
Qui sap si ha tingut que fer-ho per possar en circulació un nou tema
i que la gent es distregui...
Donar carnassa a l'opinió pùblica.
Jo, no ho trobo bé, m'ha fallat ...
--------------------


A84 .- Quan anem despullats és probable que passin per allí els ulls que no volem que ens vegin.
-----------------------------------------
A85 .- Tallen eixes tisores ?- .- segurament que arranarien ungles d’aquells que tot, al tocar-ho se’ls apega com mel als dits, ja que no se’n desfan.
------------------------

4 comentaris:

Doe ha dit...

Necessito una abraçada. Me'n vaig.

rebaixes ha dit...

Una abraçada i dos i tres. No vull el teu desmai. I si de cas podria donar-te un grapat de cireretes, son tant bones...En tinc. Me les ha portat la neta gran en fotos del Fraguerau ( Ulldemolins) Tinc tela per fer poemes.Ja els aniré llençant. Anton.

rebaixes ha dit...

Una abraçada i dos i tres. No vull el teu desmai. I si de cas podria donar-te un grapat de cireretes, son tant bones...En tinc. Me les ha portat la neta gran en fotos del Fraguerau ( Ulldemolins) Tinc tela per fer poemes.Ja els aniré llençant. Anton.

Maria ha dit...

no faria cap lleig a unes cireretes. però m'agrada més mirar-les, amb aquest color tan viu que tenen a una se li va la vista.
Maria