Haikú del dia.
23.- Obrir-se a altres penses.
Clepses de cultura
fins l’ignorància.
Clepses de cultura
fins l’ignorància.
Han marxat tots i han quedat les cadires. Res de nou. Ja sabeu que s'han fet un tip de buscar-neuna, mireu aquí. Clar que com la festa que s'ha fet aquí, crec jo, que algú l'ha de pagar,
la festa i la cadira. per que si et donen el tal objecte, no deu ser de franc, dic jo.
Uns quans bombons fet per les dones de casa per la Bruni, o unes sabatones, ja que tractem de sabaters, o si volem uns quans papers per embolicar les botines que també es porten.
Que ser agrait, no costa res, amics i qualsevol dia pot tornar-se a necessitar.
De consells i consellers prou n'he hi ha a les comunitats .
Au feu bon paper, i pagueu...
Em sembla que recordo que per un favor fa molts anys ara hi ha dos Catalunyes.
Ja ningú se'n recorda. Això de la MEMÔRIA com més GRAN més es perd.
I si no ve aquella malaltia que comença amb Al......
----------------------------------
----------------------------------
A88 .- D’ actes que condueixen a la mort n’hi ha de classes i calibres diferents. Per exemple: quan un es queda sense oxigen és difícil que el retornin, també, si el cor i les seves carreteres i carrers s’entorpeixen és possible que no caminis més,... Però hi ha morts com quan a un li roben la llibertat, l’amor, la pau..., si és prou valent i les forces no li fallen, és probable que les torni a recuperar o aconseguir-les – si és que han existit mai les que un vol...-.
A89 .- Clar que donar l’almoina de l’aigua ens perjudica, per que donar és acabar de gaudir d’aquell bé, és entregar sense retorn la cantimplora d’aigua que teníem i ja s’ha desnonat de tu. Però hem pensat que si el recipient se’ns buida per accident haurem de tornar-.la a omplir i fins llavors no en podrem disposar altre cop. Si en ves de l’accident que ens deixa mermats, fem una bona acció no seria més satisfactori i potser agraït? No tanquem la nevera a clau i forrellat..., qui sap si quan no ho esperem serà l’altre que també la tancarà imitant-nos i qui dirà ...Uiiiii...!!!
A89 .- Clar que donar l’almoina de l’aigua ens perjudica, per que donar és acabar de gaudir d’aquell bé, és entregar sense retorn la cantimplora d’aigua que teníem i ja s’ha desnonat de tu. Però hem pensat que si el recipient se’ns buida per accident haurem de tornar-.la a omplir i fins llavors no en podrem disposar altre cop. Si en ves de l’accident que ens deixa mermats, fem una bona acció no seria més satisfactori i potser agraït? No tanquem la nevera a clau i forrellat..., qui sap si quan no ho esperem serà l’altre que també la tancarà imitant-nos i qui dirà ...Uiiiii...!!!
1 comentari:
quines grans reflexions. el donar, el cedir, la generositat. en podríem parlar tantes hores!!
Maria
Publica un comentari a l'entrada