Abans de que ens enviin a buscar bolets....130 A- Qui pot entrar en el cor d’una pedra? S’ha de rompre... En la vida en trobem de rocs que s’han de xafar per saber el que ens reserven. La pedra del Estatut deu ser el Finançament. Ja ho deia aquell, la pela és la pela, en el temps de la denigrada pesseta, que moltíssims enyorem. Ara amb això del EURO que ens faria rics fins als més pobres no sé quina cantarella hi trobaran. La música, que hi posin la mateixa, ens estalviem el compositor i el aprendre-la els qui no saben solfa i collint-la d’oïda ens podem equivocar.
146.A- Les paraules es perden en l’hàlit del vent, poden retornar al l’eco, però allí moren expandides. L’escrit es pot guardar i fins estripar..., aleshores son paper al vent com papallones que revolen florilegi de pètals i que cauran al terra per ensonyar-se en deixalles esperant la pluja que els esborri les lletres. Ja sabem que ni paraules ni escrits serveixen per res. Es parla per acontentar orelles predisposades a sentir cantúries que sonin bé, i el que les pronuncia, en l’acte queda com un senyor, després, al no fer-se realitat les promeses semblen escopinades a la cara... En quan al document escrit, em de col·legir que les interpretacions son a favor o en contra segons els interessos que el promouen. Es com escriure a l’arena del mar que la primera ona esborra i tots a buscar el que hi havia escrit.
150.A- No saber-ne més, no saber el que fer, en política, pot ser el perdre l’escó i si l’escó és a vora la llar de foc, com es calenteja un? No veu el tupí bullir, ni pot atiar les brases per coure la carn a la brasa. No perdeu o perdem l’escó, el polític i el de vora el foc, tots dos son crucials en la vida. Es com si una turmenta ens destrueix l’habitatge... a davall del pont hi ha sopluig i circula l’aire pel forat...
146.A- Les paraules es perden en l’hàlit del vent, poden retornar al l’eco, però allí moren expandides. L’escrit es pot guardar i fins estripar..., aleshores son paper al vent com papallones que revolen florilegi de pètals i que cauran al terra per ensonyar-se en deixalles esperant la pluja que els esborri les lletres. Ja sabem que ni paraules ni escrits serveixen per res. Es parla per acontentar orelles predisposades a sentir cantúries que sonin bé, i el que les pronuncia, en l’acte queda com un senyor, després, al no fer-se realitat les promeses semblen escopinades a la cara... En quan al document escrit, em de col·legir que les interpretacions son a favor o en contra segons els interessos que el promouen. Es com escriure a l’arena del mar que la primera ona esborra i tots a buscar el que hi havia escrit.
150.A- No saber-ne més, no saber el que fer, en política, pot ser el perdre l’escó i si l’escó és a vora la llar de foc, com es calenteja un? No veu el tupí bullir, ni pot atiar les brases per coure la carn a la brasa. No perdeu o perdem l’escó, el polític i el de vora el foc, tots dos son crucials en la vida. Es com si una turmenta ens destrueix l’habitatge... a davall del pont hi ha sopluig i circula l’aire pel forat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada