DALT DEL TERRAT... aquarel·la

Dalt del terrat descobert a l’horitzó

admiro el cel blau amb poc núvol...

Dalt del terrat miro la serralada,

xurrac que separa el roc aspre

del suau color de la closca del cel...

Dalt del terrat somnio en ser ocell

i cantar l’himne de la plenitud...

Dalt del terrat vull submergir-me

en el paradís de les flors emparrades,

i fer-me dits que retoquin pètals,

que es sensibilitzin en el contacte

endolcit, suau de la seva pell,

Dalt del terrat vull somniar inconscient

en viatge endinsat en l’imaginari del so

de la paraula que acarona els sentits

i enerva i sobrepassa el llindar de la realitat,

que em colpeix i em situa en la disbauxa

de les sensacions que tremolen

obrint cabdell de fil de vida nova...

DE REBAIXES  15.- ANTON.- T.E.- 23-5-15

..........SILENCIS

74.- El miracle del so m’acarona... Aguts i baixos es petonegen...

I l’esclat és comunió que em consola