Ignorar pot ser una barrera que privant -nos de veure
la realitat, pot dur-nos la felicitat.
----------------------------------
50.- Ser ignorant i saber-ho reconeixent-ho, és la més gran saviesa que pot demostrar un ignorant.
51.- Que la voluntarietat de hom no poden negar-la? Tampoc d’intel·ligència, però el que vol ser ignorant no li parlem de saviesa.
52.- Els imperis de la ment també s’enderroquen amb la ignorància.
53.- A la envidia ( castellà, enveja cat.) o endívia ( semblant a l’ensiam) hi prospera en les dos el color verd.
54.- Quan un treballa poc se li endarrereix i demora la feina.
55.- No és un luxe l’idioma és una necessitat definitiva de cap,cor i ventre.
1 comentari:
El meu pensament sobre la ignorància és expressat en aquest poema que enganxo més avall.
L’ignorant
L’ignorant no és aquell que no sap de lletra,
és qui no vol saber i nega allò que no coneix.
L’ignorant pot ser culte i mal orientar l’intel·lecte,
com el psicòpata, que sent intel·ligent, fa ús erroni
de la intel·ligència.
Hi ha quasi analfabets, on l’àngel del llenguatge,
un peu al cor i a la ment l’altre, els omple de saviesa
i homes amb molta lletra que, amb la inflor del seu saber,
són ignorants dels principis que regeixen l’univers.
L’ignorant clou la porta que dóna
a la metafísica de l’home,
i el que li cal per apaivagar l’ànsia interna
ho cerca en la matèria racional,
allò que es creu que en l’home és primer.
L’ignorant nega sempre allò que ignora.
Nega els trets transcendents de la vida,
l’ésser íntim, superior al pensament.
L’ignorant clou la finestra de l’intel·lecte
que dóna a la consciència i se’n divorcia.
L’ignorant actua sota la pressió caòtica
de l’ego i nega la llum tot i veient la pròpia ombra.
L’ignorant fa ús del seu poder per dominar els altres,
i no en fa cas dels que es cruspeix. Ignora el bé
i aplica el mal com una causa justa.
L’ignorant, que, per un ressentiment intel·lectual,
o per un conflicte psíquic, dissocia l’ànima de la raó,
no pot conèixer la bellesa, ni sentir la bondat, ni l’amor.
L’ignorant és de dia quan més dorm.
A la nit no somnia, maquina
perpetuar els somnis produïts en la vigilia.
L’ignorant, com el pollet, ignora la possibilitat
d’altra existència fins que, de l’ou, no trenca la closca.
La ignorància és l’anestèsia que adorm a l’home feble.
L’ignorant s’exercita endormiscat en la lluita violenta,
i quan la guerra, a ell li toca la pell, baladreja,
com l’ase que brama fort i enlloc del cel el bram ressona.
Potser en la mort desperti i reconegui
que tot ha estat un malson,
car ningú és totalment ignorant,
al fons, a l’intern de tota humana criatura
albira una guspira, una espurna de saviesa.
Joan
Publica un comentari a l'entrada