Si toquem i toquem la sindria pot anar-se'n al terra i obrir-se esbadocant-se.------------------------------------------
68.- Una manera de perdre el temps és no perdonar sigui com sigui. Així les hores passen i tot continua igual... Per això la maldat s’engreixa?
69.- Quans n’hi ha que posen oli a la paraula, mentre altres amb el porronet de vinagre a la ma ho agreixen. Per què?
70.- L’acariciaren tant i ho tomava, li agradava, fins que li escaldaren les galtes, aleshores, ja no li semblaven tant dolces les fineses de la ma acariciant..
71.- Envelleix el qui vol o és cosa impossible de eludir? Molts fins es miren al mirall últim que han comprat amb els vots per comprovar-ho i els sap greu que passin les hores des de l’arrencada del contatge per que el temps que els han assignat a les urnes corre més que un conill perseguit pels gossos. I un ha d’estar atent a fer-ho bé als ulls del pròxim que li ha dat la confiança. Tots voldrien aturar el sol i que el dia s’allargués i s’allargués... En canvi els pobrets esclaus de les hores de treball voldrien que tot passés rapit, aquells moments imposats per que un pugui cobrar per més que estem en crisis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada