Li passava el temps amb la copa a la ma...
La botella oberta damunt taula resava precs
en aquell altar a arrebossar de deliris.
El goig de sublimar el líquid a bon desig
li entranyava la satisfacció de galta plena ...
Olorant i glopejant s’internava en delit ple.
La copa, conca de ma desitjosa de complaure,
entenia que seu mestratge la vivificava...
Pensava en el treball que comprenia tenir
el grat gust de veure somriure la delicadesa
que damunt taula s’oferia com sacrifici
a l’esforç de tantes jornades...
Avui degustava pletòric el resultat
del seu continuat esforç...
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 28-1-16
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada