69 -- LA FLOR ENVANIDA...

Haikú del dia

13.- Tot se’m feia gran
l’ensopegada forta
em posà en el forat.

La flor n'era envanida per els reflexes del sol. -Sense tu en aquest estatge no hi hauria bellesa -.
Aribà la papallona i li preguntà la flor. - Veritat que soc preciosa ?

-Caram, caram, ets un somni deliciós -.

aun escarabat que rondava per aquelles rodalies, va pensar, - No tindreu pas aquest goig

de ser-ne més boniques que jo soc.

Amb ses pinces de tallar les aplicà al tall de la flor i comença

a rossegar fins rodejar tot el tronc, i la flor, la més preciosa, es doblegà

com si fos un vimet. Quan volguer la flor enlairar-se per preguntar

al mirall del cel, caigué rodona, trencada al damunt del escarabató.

- Et pensaves ser la joia, ser-ne la joia del bosc...?

Acabaràs la teva vida pansida pel mateix sol.

-----------------

Això ens passa en la vida, ens pensem ser els millors i qualsevol estropici

que ens ve, mirant-nos de gairó i ens desfà la nostra vida

i acabem les il·lusions.

-----------------------------

56.- Entrar o sortir? Sempre es surt d’un lloc i s’entra en altre, o s’entra en un sortint al mateix temps. Segons es miri es surt per la porta i s’entra al carrer o es surt del carrer i s’entra en la porta. Galimaties. Segons un jutja l’acte s’entra o es surt.

57.- Les cadires tenen cul. Pregunto, quants culs s’hauran culat en el cul de la cadira?