Haikú del dia.
8.- Calla fins callar
quan et parla dolça
la intempèrie.
quan et parla dolça
la intempèrie.
En la gran plaça hi ha la vida. Els coloms confiats mengen el regal que els donen els vianants.
Tenen la pau confiada, no dubten.
Per que no podria ser en tots els ordres aquest conveni, sense paraules, sense escrits
fets des de el bon criteri, la munió immarcesible de la confiança,
l'entessa del bon fi.
A39.- I si regaléssim anys a d’altres? Bona cosa, potser ens rebaixaria la cota nostra..
A40.- Quan vaig arribar a la vida, es veu que tot ho ignorava. Caminar, parlar, abraçar, estimar, què em sabia ? Després... A marxes forçades per que el temps passa i no pot quedar-se enrere... tot estira, i veus els demés que avancen i avancen, i no intueixes, aleshores, el fi del camí.
A41.- Coneix coses tindràs criteri en la llibertat d’escollir.
A40.- Quan vaig arribar a la vida, es veu que tot ho ignorava. Caminar, parlar, abraçar, estimar, què em sabia ? Després... A marxes forçades per que el temps passa i no pot quedar-se enrere... tot estira, i veus els demés que avancen i avancen, i no intueixes, aleshores, el fi del camí.
A41.- Coneix coses tindràs criteri en la llibertat d’escollir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada