29.- 26-1-18
Tota seva vida havia tocat pedra.
La manejava com nadó a mans de mare.
Coneixia els pedrots i el reble menudalla.
Els seus marges eren obres d’art...
Ni la pressió de la terra i el sobrepuig de l’aigua
esbandien aquell gegant que roc a roc
des del solament fent bassa pujava repenjat
com prevenint l’empenta probable o possible...
Es sentia recolzat amb els pedrots falcats
no fos que rellisquessin, besant-se un a l’altre.
Pujaven com escalinata antiga per tocar el cel
i arribaven dalt somniant planúria darrere
i que l’arbriu creixés en la tovor que guardava,
Excels, aguantava els costers amb sa dolcesa...
Aquella paret veia al amo satisfet pujant graons
que deixava a la cara per salvar l’altura.
Què satisfet ! Tota la vida fent gegants indestructibles.
DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.- 26-1-18
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada