LA FOGUERA, senyora de la festa,
que en l’arcà del temps naixia en la terra,
alegra encara carn i esperit que viuen ara
unint-se a companyia que neguits agermana.
En el túnel del temps circula la primera encesa,
en l’antigor del lluny hi viu l’estrèpit del record.
Qui sap quina parella consolà seus salts voltant-la,
qui sap quin primer petó i abraçada s’hi culivava
donant-se la joia de paraula d’un t’estimo fervent
Així entrava en glòria el primer carxau o cabana
en els anals de comptabilitzar persones
que n’anomenaren FOC... Quin poder la FOGUERA !!
Era i deu ser el trofeu que per sempre va ser-ne i és sentiment...
La parella que descobria l’excels coratge de la fogata
posava a vora brasa i flam la topina de baldofes i colitxos,
de torts i merles pelats, grapat d’olives i mollam de pa
Això ompliria pap per aguantar la nit que proveïa
un contacte dolç de caliu de ball abans d’acaronar el jaç.
Prebenda excelsa el guardó que tenim, reina del foc, FOGUERA.
Si un dia el carxau en fou cabana es transformà en mas
i al augmentar-ne els focs es convertí en digna casa
i ja hi posà nom a poble com Torre del Foc,millor del Oli
i fins d’Aburçalà, fins que el poder conqueridor
li marcava pertinença, anomenant-la com ara, del Espanyol
Fem-ne sempre l’honor i la conserva de la joia immensa nostra.
Recordant la primera FOGUERA primigènia d’una parella
que establiren seva festa al finir la recollida de seus oliverars.
DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.- 17-1-18
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada