Tancat dins la carpeta dels somnis
espeteguen milers de lletres volent sortida.
La paperassa juga amb l’esperança
dins el gruix de mots que esperen volar.
Plenet de paraules lligades amb cordill
vull lliurar-les de la presó imposada
i que volin pel terme a seu arbitri.
Que es besin i s’abrasin amb demesia,
que es diguin seves inquietuds i neguits,
que portin arreu benaurances i beneplàcit,
que es manifestin il·lusions, joia i goig,
que es lliurin de penes sofertes o per sofrir,
que s’esplaïn i quan es cansin de fer el be
retornin al lloc on varen ser guardades
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 11-1-18.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada