259.- 19-10-18
En el passadís dels passos perduts,
també hi vivien petons i abraçades.
Cansat de la cadira que el cul calentejava,
el neguit intern el feu aixecar-se i caminar
i a peu pla anà avançant pel lloc concorregut.
En algun retomb o porta oberta
es podia produir la topada o petó
i que no fos abraçada per sostenir-se dret.
La disculpa hipòcrita dissimulant l’enjullament
era notòria, ara, podia donar pas
a un contacte en lloc menys transitat...
Signes que diuen en sa mudesa
la parla que subjuga i finalment es sotmet.
24-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada