diumenge, 19 d’octubre del 2008

75 .- ALS RUCS I ALS VELLS...

Nota .- fotos pròpies de la fira de RASQUERA -- 08

Treballs de palma.
La planta convenientment treballada ja des de que és cull
fins donar-los- hi tot el procés de secat, enblanquiment i els tractaments manuals
per la fabricació dels diversos objectes, se'm figura la gran voluntat de moltes persones en acumular el tresor de l'ahorro dinerari, després de l'esforç en reduir el consum
pròpi. Gran voluntat de continuitat en la decisió empresa fins
aconseguir el màxim. Una bona mostra de la cultura del sacrifici de l'estalvi.
El resultat figuratiu eixes eines útils.



EL RUC Fins fa pocs anys un element en la vida de les persones dels pobles.
Per el transport a bast o tirant del carro. Per la llauraor dels terrenys...
Ùtil amb un manteniment assequible.
Van salvar una època llarga de la vida dels humans amb el seu treball.
Ara son elements de una cultura moribunda.
Exposicions per ensenyar-los.



Utillatge per cavalls. Encara segueix la ruta.
A aquesta pagesia mig o del tot industrialitzada ja no hi cap el matxo, mula, ruc, somera,
que se'ls faria fer?
Però hi han persones que el cavall el tenen com un motiu de distracció o luxe,
hoobby o ostentació.
Aquí els arreus que s'exposen i se'n venen per el consum de la menció anterior.
Eixa fira és una vertadera mostra.
----------------------

A66.- Als rucs i als vells no els maltractis i menys els peguis. Els primers per que es tornen mossegadors i guits. Els segons poden morir-se del disgust i aleshores, bona nit i bona hora, s’ha fet tard i no rebràs la pensió que ell no s’acaba i et va bé per tapar algun forat, a demés les pertinences d’hisendes que han estalviat amb luxuriosa fam poden quedar-se pel camí i no arribar-te a les mans i fotuda la hemos. Recordem-ho que davall de les rajoles hi poden habitar tresors combustibles i putrescibles.

A67.- Quan s’han de fer lleis per prohibir el mal, crec que estem desaprofitant el invent. Jo diria que hi ha quelcom que no funciona, Potser la llei hauria de regular més que prohibir si tots arribéssim amb obres sensates. La anarquia que vol? Fora lleis, però el personal que sigui conscient que no calen lleis, per que si no, això seria un desgavell, i gros.


A69- Qui pensi, pensi on pensi,pensi on.

4 comentaris:

Doe ha dit...

Molt bon raonament tot en conjunt. Casi sembla una crítica de tan ben fet. No t'acostumo a llegir a aquest bloc però avui ho he fet i no m'has decepcionat.
No t'has plantejat posar tots els textos en un sol bloc?
Espero que no se't menge un burro tots els folis escrits.
I que no et pegui ningú tampoc.

Doe

Maria ha dit...

Ara hem de viure ben modernitzats, sentint-nos feliçment adaptats al medi en què vivim. Es clar que, ara, resulta de bon veure això de consumir costums i tradicions. i consti que hi estic a favor! però tens raó, Anton, cal respectar des del cor als rucs i als vells...

Maria

rebaixes ha dit...

Doe, ja m¡agrada que vegis altres vessants meves. Fa temps que ens coneixem i encara tenim molt que descobrir l'un de l'altre. Anton

rebaixes ha dit...

maria, jo vaig seguint el curs del que tinc escrit. De vegades no va bé, però procuro adaptar-ho per les fotos, de vegades, em surt algun xurro, el cas tirar avant.I si pots donar a conèixer coses del voltant, millor... Anton.