5.- La porta
entreoberta
a pas de llum
lliurava l’entrar de l’estança.
Dins del llit
ajocada
entre vànova i
llençol,
mig dorm
l’esperança.
Finestral obert
cortinatge movent flux
i la llum de lluna
blanca
com cuixes obertes
saluda amb sa
presència
i es remesa a
capsal de llit.
La nit calla,,,
L’ull és esperit
que amaga
l’encontre
dins del pit.
Espera llarga...
Vol d’ocell,
pensament de l’ànima,
rosa vivent per on
vindrà el desig
com llum de lluna
blanca.
DINS LA BOIRINA.- 6-8-13-- ANTON
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada