3 – 7 – 10
5.- Als estels del temps
- capets d’agulles enceses,
lluernes en la nit fosca
de riu i canyes quietes –
me’ls miro amb recança.
Als estels del temps,
- actes emmarcats al cel,
ullets brillants
de nins en jocs nocturns –
me’ls miro amb cobdícia.
Voldria que em diguessin
si son molt lluny per anar-hi
- sembla que els cullo amb els dits -.
...................
Em deixen el record
de sa mirada viva
com lletres de Pau
sospeses en la teranyina
d’uns actes que no tornen
1 comentari:
Naturalment que no tornen els actes...
Fixat que deien el passat al present
- Per què corres tant ?
No puc atrapar-te.
- És que voldria entrar
en el futur, que no s'escapi.
- I ser sempre TU ?
- Si, em faria goig ser PRESENT,
Ara estic entre vosaltres
i no em queda temps per mi.
Publica un comentari a l'entrada