Aquarel·la pròpia de una foto de La vinya vermella de Maria Rosa.
21 - 7 – 10
Quan el bosc s’aplana en la parada
El ramat verd – milícia trempant la Terra –
Creix amb surriac de fulles i tiges tendres
I amagats a la soca els braguers creixen,
Sang de la Terra extreu joiosa la cepada
I quan al trull neix el vi que enamora,
La `planta oxida la verdor que dava vida
I encén el foc en el pàmpol que crema.
Ha complert missió xuclant el suc terra,
Ha complert missió i ara ajoca ses ales
En un sacrifici cruent que purifiqui la plana.
El vent jugarà fent córrer, volant els pàmpols,
Pàgines escrites, paraules ara lliures...
El cicle fruit acaba i el vermell és llengua
Que neteja les impureses
De pecats d’uns àngels.
Foc del vi, foc del pàmpol...!!!
Foc de la paraula quan desperta...
Veus que ens alliçonen del neguit de Nostra Terra.
..................
Nota.- El meu pare era d?Horta de s. Juan.Avui fa un any del luctós foc, No dic res més. Ho volia dir amb els trenets.
..................
Nota.- El meu pare era d?Horta de s. Juan.Avui fa un any del luctós foc, No dic res més. Ho volia dir amb els trenets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada