JOC LITERARI 138 .- PROPOSTA DE J.M. TIBAU
L’escultura que havia de realitzar era un elefant fet de sorra. L’havien segrestat i aquell escamot volia l’impossible. Ell, guanyador de molts concursos no es tiraria enrere i faria el treball, li anava la pell, no es podia negar...
Una clàusula li havien imposat... Si no la acomplia, bona nit i tapat , de res valdria el seu treball.
No caminava pas enrere, sinó que amb els estris que li facilitaren cobria el temps sense descans i la feina es veia avançar amb pressa i ben feta. Quan arribaria al final completant l’escultura com s’ho apanyaria per l’últim detall...? A seves orelles és repetia el salm del cuidant...
- Donarem per complert el tracte quan l’elefant de sorra camini i puguem travessar el desert, aleshores, seràs lliure.
Per descomptat que el seu treball de carícia continuada hauria hipnotitzat la sorra...
Ara se l’hi obria l’espelma...!!!! El deshipnotitzaria...!!!!!!!!!!!!!
Si,... l’elefant caminava.... Ell era LLIURE.... !!!!
-
2 comentaris:
moltes gràcies de nou per la teva participació, com la del molts i moltes altres que mes rere mes col.laboreu amb els meus jocs literaris.
Gràcies!
L’elefant de sorra, esdevé elefant golem?. L’historia conté màgia.
Publica un comentari a l'entrada