dilluns, 6 de juny del 2022

TRENETS 153

 62.-5-6-19

Aquell sòmines o somiatruites
era captiu de ses pròpies paraules
i desarmat pels inútils fets...
Sempre mirant la lluna de les nits balbes
s’exaltava per insulsos idearis...
Del no res el deixaren amb la catrana plena
a l’espona o recer i allí bevent i creixent
al empar del vi calent a boca esperançada
va viure desenrotllant discursos increïbles...
Els efectes del xurri l’il•lusionaren de somnis
caminant entre núvols d’esperances impossibles.
Com arbre bord i inútil cantava seus versos
com si la realitat li vingués pagada ...
Tant immers anava en seves fantasies
que mai despertà com mòmia en sarcòfag,
Qui sap si algun assabentat buscaria en el soterrament
i descobriria la nova forma de viure.
62.- 6-4-19.- DE REBAIXES 19.- ANTON.-T.E.
No hi ha cap descripció de foto disponible.
Montserrat Masip Miró, IPilar Valero i 6 persones més
S'ha compartit una vegada
Comparteix