Què vols amic que em crides
amb paraula amable
com ventijol asserenat...
Abans no en feies cas de naltres
ni que el sol i nuvolada s’establisen
en lloc planisser on com rei vivies
i sols escoltaves les sirenes
que set oferien per acariciar-les a destall...
Ara que has sofert cruel tempesta
que arrasava el cep a punt de vi bullint,
ara, vols ser de nou amic
dels que et tenien dolça empatia
i sirgaven per tu la barca fent de rems.
Baixa, primer, del tron que et malquista
i no ens miris com quadre abstracte
que ni el pintor entén.
DE REBAIXES 20.- ANTON.-T.E.- 7-6-20
12Tu, Dolors Fortuño Escoda, Montserrat Masip Miró i 9 persones més
1 comentari
Comparteix
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada