diumenge, 24 de juliol del 2016

ESPARDENYES... aquarel·la xinesa


Comptava en la caiguda
quan va ensopegar amb el còdol
i no va caure estès i llarg...
Hi ha ensopegades sense profit.
El seu cap es parlava silenciós.
Tenia uns membres que no preveien,
sí que desprès atents,s’espavilaven...
Tenien quelcom a veure les espardenyes
que ja gastades ensenyaven boca davant i darrere
com si tant entrat i tant sortit era seu alè de suficiència.
No, no, no, es canviaria el calcer que fos més segur,
que rebutgés tot quan volia entrar en contacte
Amb les plantes i li causés impediments...
També els guants eren importants, vers relliscada,
contra llicorella tallanta, que no tot era arena fina,
i també argelagues i esbarzers i agaons
que miraven la pell i la carn amb ses punxes
t esgarrapaven com gat furiós arraconat
presentant-se a donar l’ensurt no volgut ni previst...
Sí, sí,sí, devia canvia l’ indumentària
per la seva seguretat i poder pavejar
del seu caminar segur per la vida.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 23-7-16.