HAIKÚS.- COPES SERENES... fotos pròpies

62.- Copes serenes

Vent i sol toquen, miren

El cristall fràgil.

63.- El riu desaigua

I llampurnegen xispes.

Foc, encens vola

HAIKÚS.- DAVALL SERRA MARE... fotos pròpies

60.- Davall serra mare

Feu de coixí pel gegant

Orella escolta.

61.- Gotetes de sang

Puntades broden tela.

Sou rojos pètals.

haikús.- PUGES BANDERA... fotos pròpies

58.- Puges bandera

Oferint foc al núvols

Flam de la terra

59.- Com dos germanes

Cabell pentineu iguales.

Que petits mirin

HAIKÚS.- AL VENT BRESSOLES... foto pròpia.

56.- Al vent bressoles

El teu color fantàstic

El sol et crema.

57.- Solitària.

La reina camperola.

Busques nuviatge ?

haikús.-Vivor intensa.- fotos pròpies

54 .-Vivor intensa.

Alegria infinita.

Copes ensagnades

55.- On voleu anar.

Disposades a volar.

Obriu les ales.

HAIKÚS.- BANDEROLETES... fotos pròpies

52.- Banderoletes

Senyaleu vostre terral.

Senyoriu digne.

53.- Quin vestuari...!

Enlluernes mirades.

Refulgeixen ulls

Haikus.50-51 - El sol et banya... fotos pròpies

50 .- El sol et banya...

Tu,amunt obres camí.

T’amara l’altura

51.- S’ajoquen ocells.

Tenen casa segura.

Xiprer dilecte.

HAIKÚS, -- LLORER, PINASSA... FOTO PRÒPIA

48.- Llorer, pinassa.

Barrejats a cassola

Pinyó i fulla.

49.- Petonets menuts

Floreixen entre fulles...

Diumenge de Rams.

HAIKÚS.- TENIM L'AMETLLER.... fotos pròpies

42.- Tenim ametller

Amb l’ametllonet tendre.

Treu-te camisa.

43.- El vestit llancen

Surten ja pindoletes.

Verd. Demà sucre

FOC AMUNT TIRA... fotos pròpies

2 - 3 - 11

40.- Foc amunt tira.

Flam tallà tisores.

Patxoca rosa,

41.- Les rabanísies

Com cops de puny a l’aire...

Mai seran préssec

PROP DE LA BASSA ... foto pròpia.

38.- Prop de la bassa.

La prunera esponja de flor.

Muntanya perfumada.

39.- Rama merenga

Contrastes amb el blau cel

Ajoc de pètals

A PUNT DE VOLAR.... foto pròpia

36.- A punt de volar

Caminal esgarrapes .

Peu que volarà

37.- Fins nuvolada

n’és mirall de la blancor.

Cotó fluix vola

AQUELL VELL CIRERER...fotos pròpies

No tinc a ma el que buscava. Hi he posat un ametller vell en representació d'aquell vell arbre del que tantes cireres vaig collir per menjar a casa o bé obsequiar.Eren uns arbres en que trencar-li solament un brot era pecat. Als dotze anys jo hi pujava dalt i anava de rama en rama, era grandiós, una soca més que la cuixa i amb uns cimals que tiraven amunt, espés podia un dins amagar-se i que fins no ser la persona a prop no el veia. Moixons i humans se'n alimentaven i encara en quedaven en rames altes on ni amb crossa es podien collir. Quants records em porta. El poema ha sortit així rapit, sense pensar, estava fet. Si més llarg hi hauria afegit lluites entre ell i jo, un xibal amb poca experiència.Valgui el que he dit per entrar dins eixa festa del Hanami japonés anunciat per Blocsfera Ebrenca. Anton.

29 – 3 – 09

AQUELL VELL CIRERER

.............

Allà en el lluny de la contrada

seguint camins de ferradura estrets,

el cirerer alça sa ramada enlaire

com beneint el terme que és tot seu.

El plantaren fa anys, qui se’n en recorda

quan assentaren el cep en aquell tornall.

La partió del Pelegrí. Terra ufana.

Costeruda. Dominant com vela de barcam.

Prop el barranquet volien clavar-lo.

Un vell digué . – A la trona com rector.

I ben amunt a prop de pins i matollada,

un clot ample el rebé com son senyor.

De brotada en brotada amunt surava,

esplèndid s’ensenyorejava com pastor.

per baix la vinya el guarnia i el besava,

ell s’erigia com el gran comanador.

El fred, al temps li atordia les ramades,...

Al març de ses gemes explotaven vives flors

i els penjolls de granets amb fullam confonia

son verd pletòric, esperant el roig color.

Els pètals ja no hi eren, tot era campanetes

el sol les escalfava, el vent els hi feia petons,

els ceps que ja florien, enveja en tenien...

I corre mes d’abril,... L’eufòria el torna boig.

Vermell en mig del verd a dalt de les ramades

es balancejava mesclant-ne sa vivor...

Ja algun ocell amb bec net vindria a picar-ne

aquella rodona que es mou i que fa foc.

Poca defensa l’arbre en contra d’ells tenia...

Ell produïa perquè el moixó amb el pinyol

volés al lluny d’aquells tornalls de vinya

i deixés caure a bon fi el fruit del seu amor.

Al cap del temps per tot el terme hi creixien

nous arbrets, plançons d’aquell arbró

que seguint terminis que el condicionaven

escampava vida, sa nissaga, amb zel i amor.

Avui, quan veig al terme eixes plantades,

se m’inunda el cor pensant en l’arbre vell

que ell sol deixà en el terral marcades

la empremta humil dels avui joiosos cireres

CEL·LEBRANT LA PRIMAVERA, I ELS TRES ANYS DE PERMANÈNCIA EN LA XARXA

En el dia 21 de març del 2008 entrava en la xarxa amb el blog DEIXALLES allotjat a Tinet, circumstàncies que es varen donar al cap d'un temps feia cap aquí a Blogger a posar el meu granet en la immensitat de la platja.... Bona acollida i la continuitat en els meus delits es veu ben rebuda en mig de la grandesa de tant moviment.... Com ocellet he volat i he trobat nius d'esperança, també jo he donat a tots quans han vingut el gotet d'aigua atemperada segons el temps... He intentat fer amics i també molts han practicat aquesta disciplina i la virtualitat del lloc s'ha tornat amable, afable, comprensiva, generosa... excel·lenment acollidora.... He rebut i he donat sense perdre res dels valors humils que portava i he guanyat la ma que ajuda, el petó a la galta, la cadira pel descans....



En aquesta proposta de la Carme a Itinerànces Poètiques, un xalet d'estiu i d'hivern per tots els que hi volen posar a la taula seu plat poètic, hi he vingut amb els meus trenets per ajudar en la misió que fos més adient, AVUI, també hi som per cantar glòries a la PRIMAVERA...que dels cors surtin paraules de PAU, AMOR I LLIBERTAT i que s'estenguin pel mon necessitat d'aquestes sembla que utopies.....


Amb el meu treball de cuina us presento el platet per a tots. Gràcies a vosaltres que m'ajudeu a ser-hi i a viure. Anton.


.....

SI JO POGUÉS, EL TEMPS

ATURARIA....

Escrit per Antoni Fortuño Sas

1 - 3 –octubre - 06

Si jo pogués, el temps aturaria,

la rosa del Amor no es marciria

i el Sol ens calentejaria a tots.

Quants de bressols serien establia,

l’ocell son cant dolcet establiria

engegant arreu la joia i el consol.

Si jo pogués, la Pau feliç viuria,

la guerra dins del mon sufocaria

amb la concòrdia dels sers humans.

Que tots fóssim germans, com ho voldria !!

- abraçada i petó sense falsia

amb odis i enveges lligats de mans -.

Si jo pogués, seria sempre dia.

La mentida vivent apagaria

negant-li orella atenta i meu consens.

Si jo pogués la nit no existiria.

la Llum potent la fosca negaria

amb resplendor de foc sempre vivent.

Si jo pogués, el temps aturaria,

vivint en el record em complauria

allunyant l’oblit que pot fer-nos mal.

Per més que la distància existiria,

sempre l’esperit allí hi restaria

en un fratern abraç, goig desitjat.

La violència, jo arrencaria

negant-li tot favor l’ofegaria

aquietant- ne seus passos fins morir.

Menuts i vells amb cor defensaria,

dones com filles a totes les tindria

eixugant plor en son violat destí.

Si jo pogués, el temps aturaria

i a la venjança el cos li tallaria

parant son pas nefast i delictiu.

La fam a mossos me la menjaria,

fent galtes roges plenes d’alegria...!

tots tindríem plat fondo i tovalló.

Diners i propietats repartiria

per que amb salut i vida hom seria

ric d’esperit, d’intel•lecte i de cos.

Si jo pogués, el temps aturaria

per viure eix instant amb alegria

asseguts a taula menjant el Pa.

L’hora que ha de venir, jo pararia,

restant quiet, ja mai despertaria...,

com si assolís el somni eternal.

Si jo pogués, el temps aturaria...



7 .- HAIKÚS .-17.-Vigila el Tormo.... fotos pròpies

17 - 3 - 11

17.-Vigila el Tormo

Vostra florida alegre.

Cants d’esperança

18.-l’àvia t’aguaita

Quan tu vols néixer dona.

Segueix la vida.

6.- HAIKÚS.- DILECTE ALLARGUES... foto pròpia

14.- Dilecte allargues

ma florida de perfum.

Feliç contacte

14.-Cosits mocadors

et guarden carn amable.

Pau ofereixes.

4 .-HAIKÚS .- OCUPEN DAMES.... fotos pròpies

12 - 3 - 11

10.- Ocupen dames

L’espai del tauler terrós.

Florida d’arbres.

11.- Creix a l’espona

Donant el fruit de casta

Ell valora l’erm.

17 .- BONA INICIATIVA.... entrat a contes divers.

17 .-BONA INICIATIVA


Escrit d’Antoni Fortuño Sas – 15 – 12 – 09
.........................
Les tres cosines i la Zulima s’han reunit a jugar. Ha nevat , no fan escola...
S’apropen les festes nadalenques i arribaran regals de tota mena... Una somnia el tronc... L’altra el pessebre...L’altra el patge negre que recull cartes dels Reis Mags...
Regals que tot l’any han desitjat,... Quants n’esperen?... N’ han vist en les revistes de la iaia i la tele... Gaudeixen sols de pensar-hi...
Els hi portaran tots?
Els grans els diuen que aquest any el Reis Mags son més pobres... que tot, tot, no ho tindran.
- La Soraya... no en tindrà – ha dit Zulima -
- I si féssim una rifa entre tots els nens i ... grans per comprar-n’hi..
- Jo donaré una nina...
- Jo ...el gat elèctric
- Jo... fireta per fer menjar.
- Fes butlletes....
- Si, ... Canviem-nos els pijames i anem a vendre’n ja...
- Que guai...? Anem...
.........................
http://rebaixes.blogspot.com/
i altres blogs d’Antoni Fortuño Sas

LA TRIFULGA, LA NINA´... entrat a contes divers.

15 .- LA TRIFULGA LA NINA...25 – 11 – 09..- Escrit d’Antoni Fortuño Sas

................
La Trifulga és la nina del Pau i sa cosina. Estava enfadada amb ells per que la manaven sempre. Ella esquifida,poca cosa ho consentia tot per força. Avui n’ha fet una que li costarà cara segurament.
Ha vist la tardor en l’arbre del carrer. Ha tingut pena, veu que perd les fulles que li pren el vent.
Ha pujat a una cadira, ha obert la finestra. ha volgut fer un bé al arbre,
- El vestiré -..
Del bagul dels jocs ha collit pertinences ... Les ha tirat a les rames pensant que així l’arbre no tindria fred.
El gat miolant ha despertat al Pau que s’ha esparverat.
La cosina no n’ha volgut saber res
- Vaig a passejar el Dog... Ja t’arreglaràs.
El Pau li ha dit :- Pensa en arreplegar l’estesa que has fet ...Que t’ajudi el gat.
- L’arbre sent fred.... He fet un bé !!!
..................................
http://rebaixes.blogspot.com/
i altres blogs d’Antoni Fortuño Sas

13 .- EL CAVALL COIX ... entrat a Cones Divers

13 .- EL CAVALL COIX ...-11 – 11 – 09


A casa de les netes tenen un cavall. És vell,
Ha anat amb l’amo a la finca... L’han posat a pasturar. Una corda llarga lligada al coll i a un arbre. Ha gaudit triant els mossos que més li agraden, colitxos, baldofes, canyota.... .
Com que està ple d’artrosi, l’amo no n’ha fet cas que anés coix.
Sortien del cole quan els dos arribaven
La menuda que els ha vist carrer enllà els ha anat a rebre.
- Pare. Com és que el.Georgio va coix ?
- És molt vellet.
El cavall li ha fet un petó al cabell i ha renillat
- Aquesta pota et fa mal?
Gerogio l’aixeca ensenyant el davall del casco.
- Mira, pare. Una pedra rodona... Pobret !!
- No caldrà desferrar-lo. Jo mateix amb un martellet li traure
Arreglat, la menuda s’ha abraçat a la pota fent-li carantoines. ....Ell renillant de content.
................
http://rebaixes.blogspot.com/
i altres blogs d’Antoni Fortuño Sas