TTRENETS 143

 EL RUC I LA SÀRRIA...Amb el cap i cos i potes cansades de tant andar sense profit, sols podia agraïr el conservar la vida al que la civadera i estable li havia ofert, i, ara, de tant obeir portava la sàrria del treball destrossada, però amb un rictus de seguir per conservar seu existir...

Aquella sàrria havia dut el profit al amo. Prou en podria estar content, el ruc pensava... Reconvenia que sabia de l’esclavitud què era que el conduí a no tenir res propi i aquest andar del que quasi fardava, qualsevol sot o pedruscall el podria inutilitzar per un sempre més.

Avui, amb la tafarra bruta de la pròpia femta, sense ramal que el dirigís, mossegaria el fenàs per conservar el poc viure que li quedava.

Li compraria l’amo nova vestimenta i el posaria a vora d’aquella somera que ell sempre va anhel•lar ... ?... anton.-t.e.-18-5-20

13Tu, Josefina Olive, Dolors Fortuño Escoda i 10 persones més

3 comentaris

2 comparticions

Comparteix

TRENETS 142

 125.- 6-5-18

Quan collí la Indiferència

el lingüista li asseverà

que no era cosa de vaques sagrades

o de persones de la reserva

o famosos de pentinat i sabates lluentes.

Més cru ho tenia el que perdé el cercle

ja que des d’aleshores i ara

ho veuria tot quadrat.

Però encara més ploraria

el responsable de l’estat herencial

en el que es veia implicat

el subjecte rei d’aquells territoris...

Un terratrèmol de paraules

li discutia el ser o no ser

i el litigi anava per llarg...

El SILENCI, PARLAVA

incomplint deures i obligacions.

Qui podria ser Indiferent

al mut o al xerraire ?

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.-6-5-18

9Tu, Dolors Fortuño Escoda, Montserrat Masip Miró i 6 persones més

1 comentari

3 comparticions

Comparteix

TRENETS 141

 MOBILITAT EN LA IMMOBILITAT... Vaig trobar el pont quiet i seus ulls miraven la barca...Per damunt d'Ell el trànsit no parava... Sofria dins les arcades... quiet i tens suportant aquest insult de la quietud...Voldria ser barca que es mou i l'anclaren per sempre més on no mouria ni carn ni esquelet... Les abraçades d'arribada per temps d'enyor no tindrien rèdit i s'engelosiria d'aquelles fustes que en cada viatge, al sortir o arribar, rebia el bes del beneplàcit...anton.-t.e.-16-5-20.

13Tu, Josefina Olive, Manoli Lleberia Catala i 10 persones més

TRENETS 140

 NOSTRE MON... La lluita del gran i el petit... L'amenaça d'una vida contra una altra... Millor dit... Ella contra nosaltres... Les urpes poden sorgir potents i nostra closca pot vessar-se i quedar com nuets davant del fred...I no tenim cap garrot ni ganivet, ni verí ... estem a la fresca...On demanarem ajut ? Els amics i cuidants no ens veuen... No se com el peixet es salvarà de l'atac del gat... Vindrà el miracle...?... anton.-t.e.-5-5-20.

10Tu, Josefina Olive, Dolors Fortuño Escoda i 7 persones més

1 comentari

S'ha compartit una vegada

Comparteix

TRENETS 139

 122.- 3-5-18.

Gran concurs. Ball de Festa Major. Enquestes diverses.

Passatemps conduit per un astròleg conferenciant.

Quan demanaren que aixequessin la ma

els que eren verges dins seu i en veritat,

sols una solterona i dos xibals imberbes

s’assenyalaren a ells estirant braç fins al cel.

Al comprendre’s solets en mig la multitud

i -vermells com pebrots madurs ses galtes -,

i que es declaraven verges davant la gran concurrència

volien desaparèixer per haver confessat sa veritat.

El que preguntava, un enquestador conferenciant, els diu :

- Volien la justícia o volien la raó confessant seu estat ?

Vostra innocència us ha traït. No faré jocs de màgia.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 3-5-18

11Tu, Dolors Fortuño Escoda, Manoli Lleberia Catala i 8 persones més