PENSEM QUE ÉS NOSTRE... aquarel·la

Pensem que és nostre

el que ens envolta,

i així actuem...

Nefasta glòria...!!

Si... fins la nostra vida,

conscients o inconscients

administrem...!!

Mirem si no,

què serà del pètal

que ha baixat al marbre,

qui sap si en so de triomf

envers ses companyes...

Blau per naturalesa,

fred el condicionaran

per sempre més.

Com és que abandonà

a ses companyes

que juguen a ser grans

i no saben que gerro i aigua

les mantenen en la glòria...?

El pètal blau ha set valent

de saltar al buit.

DE REBAIXES 13.- 27-8-13 – ANTON.-T.E.

L'NGEL DE LA GUARDA... aquarel·la

ESCRITS QUE PORTEN RECORDS... 2

7.-Coratge no en falti / constància hi sigui.

En parlava. La PEDRA més eterna que la Crisi, havia donat camp a l’Àngel de la guarda d’un personatge del ministeri bíblic  actual. .- per què t’has deixat posar un guarda espatlles al teu protegit, és que tu no vals per guardar-lo ? Nostramo del Cel, ja ho sap ? Ara et posarà a l’atur... i això costa calers. Quin desprestigi pels Àngels...!!!

DE DEIXALLES XI.- ANTON.- T.E.- 2013

EXTRAPOLACIÓ DEL SILENCI... aquarel·la

HE TROBAT AQUESTA RELACIÓ ESCRITA EL 2013.-

Mireu que és impertinent... Calla per tots els que es sobreeixen de soroll... En poso 10 de les 25 que s'han deixat veure. 

1.- Era una joia... el SILENCI sempre callat

2.- Qui despertaria el SILENCI... ?varen comprendre que cometrien un assassinat.

3.- L'orquestra callà i es feu, per un instant el SILENCI.

4.- El metge li receptà SILENCI, i quina farmàcia ho venia ?

5.- Demanava SILENCI... volia percebre la pudor de la llufa, vull dir el pet silenciós

6.- Ho va dir un rei... SILENCI, calli, vostè... I tothom se'n rigué i ningú certificà l'acte.

7.- Va aparcar el SILENCI. Des d’aleshores ja mai més l’anomenaren el mut.

8.- Comprovà que el SILENCI mai desafina. Se’n feu acòlit...

9.- Quan tots els ocellets callaren per que la nit prenia relleu, es feu el SILENCI.

Sols un instant i el viure de la fosca trobà lloc d’esbarjo, ni esperà la lluna.

10.- Seguin les regles educatives no soltava ni rots ni pets. La màquina restava en SILENCI en acompliment de deures contrets, clar que li costava dinerons les pastilletes que l’ajudaven a que cul i boca callessin. 

LA DISTÀNCIA... aquarel·la

ESCRITS QUE PORTEN RECORDS.

La distància ens distancia, és evident o ens apropa.. Analitzar formes com es manifesta...?

Avui en l’encontre pel passadís de la casa la parella jubilada ja no es diuen reiet meu, reina meva. El lloc es estret i els dos amb les seves dificultats de mobilitat es poden veure aclaparats. Ella amb la xicra del cordial que es beurà en sofà davant la tele ve de la cuina, ell amb andar espàstic porta el llibre mig obert que està llegint... No es cedeixen el pas i la xicra col·lisiona amb el llibre i adéu brevatge que plou al terra i també mulla les lletres... Un impacte lleu ha fet la catàstrofe. Xicra i llibre s’han trobat a terra, millor dit, el llibre obert de cames ha rebut a la xicra que ha besat lletres amb avidesa com a pelets negres d’una engonal...Crits i malediccions de les dos boques han superat decibels... Ja no estaran quietets en el sofà assaborint el líquid dels objectes. La distància  s’engrandeix entre economia i cultura.

DE CORATGE NO EN FALTI.- 26-9-13.- ANTON.- T.E. 

LA CARTA... aquarel·la

Va rebre la carta i no en va fer cas...

Quantes n’havia enviat sense rebre retorn ?

Si que es deia tinc totes les cartes,

que conservaria per jugar a manilla, tutti o mascambrilla...

Guardava també per pagar,fesols i cigrons per fer el joc

al racó de l’ombra al carrer i cadira baixa...

Oh, el lloc ja li guardaven les velles de mocador al cap

que duien per no embullar els sentiments

que el cabell al aire erosionava en la calma

de pensaments penjats d’enervants dèries eròtiques...

Guardava en el calaix totes les cartes,sí,

que usaria per guanyar  als que no n’hi feien cas

de la seva baralla complerta i d’escrit negre sobre blanc...

Què és pensaven i no sabien pas els tòtiles de corbata

que passejaven engreïts el seu coll ben planxat

quan ensenyés els asos i tresos i sotes i cavalls i reis

que d’avantpassats guardava en el seu altaret,

se’ls posarien les galtes vermelles i el singlot en camí

i a seves mans aparcaria el delme sofert...

Podia dejunar tranquil, tenia plena la sang a sobreeixir.

Ja sabia que portava la carta rebuda,

embulls que va descriure un dia i ara li copiaven...

Va rebre la carta i no en va fer cas....

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 29-11-15.

......... SILENCIS

73.- Escoltar l’harmonia que ofereix el rossinyol en la boscúria...

Parla l’arbriu la calma, la senzillesa,la vibrant tendresa...