HIBERNACIÓ... aquarel·la

... i hibernaren

El mantell blanc del meteor

els guardava d’estralls...

Un dia sorgiria l’astre groc

i obriria seva nuesa,

ells ,atents, reviurien plenitud.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. 30-10-14.

HAN SORGIT JA TOTS ELS PROFETES... aquarel·la

Han sortit ja tots els profetes

a declamar les seves profecies...?

Mentre, les fulles es lliuraven del ramatge

i besaven sorra i aigua...

Extasiat el sol s’ho mirava...

- Elles joioses de despullar-se

I ensenyar al vent els seus encants...

No saben, infelices, que el jou

és carícia o bastonada...?

Ja vindrà el vent alisis a parlar

i quan arribi la marfugada

enyoraran el ramatge ?

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 29-10-14

M'AMAGO... aquarel·la

M’amago en el farcell de les paraules

escoltant el seu degoteig que plora

com gotim d’aigua en nit d’hivern

en el vidrieral que el dia obre portals de llum...

M’amago en la clotxa de les parpelles

remirant ulls a l’intern del llibre

que tinc obert de tapes i ventre escrit

de lemes que m’han dirigit passos

en meu andar per els endorrials.

 M’amago en el silenci de la quietud

on el so extern calla i no regurgita

infinitat de sorolls que em culivaren

quan seguia les seves doctrines...

Faig taula rasa de les inquietuds

que ens governen despòticament

i les hi barro el pas. Que altra taula parin

i facin seves festes. Vull salvar-me

dels seus brindis. No seré el seu company

que els alabi. Retorno a la llar

amb vànova tova i taula de plat fondo

amb porró de xirrit negre,

escó vora el focardal on la tupina

em donarà el brou que neteja l’ànima.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. 26-10-14

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... 6... aquarel·la TARDOR - 4

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... 6

En temps immemorials les fites,partions, camins,

eren sagrades i més d’un desgavell havien costat.

També en els termes dels pobles es celebrava amb goig

que quatre alcaldes havien menjat a dalt d’un collet

en un monstruós pedrot estant cadascun en seva propietat.

Però en la realitat ciutadana algú en la nit havia canviat

alguna pedra que feia de notari del lloc

i aconseguia l’ alçament de garrots i escopir paraulades.

També el creuar per la finca d’altre sense consentiment

era objecte d’un zelós rosari ple d’avemaries

i demanda de rescabalament de robatori qui sap si mai realitzat.

......................................................

Per aquell camí per anar a la fonteta d’aigua fresca

els peus eren temptats d’entrar i apropar-se

a un cep que joiós ensenyava fruit abundant i selecte.

Les mirades apropaven ma i el raïm sucós entrava a boca.

- D’avui no passo de tastar aquest macabeu – deia el Juan.

El Juan, jornaler del amo de la finca, era un miseriós.

Mal pagat, feia estralls de treball amb topí de baldofes,

lliçons, colitxos i algun tortet que es descuidava

i un tros de cansalada sense vira que tota la setmana bullia

i el dissabte entrava a la boca com si fos tocinet de cel.

La corna, massa dura per l’home desdentat

i a pesar de les bullides era pel gos gelós del premi

que també anava a tastar el raïm del cep esmentat.

Un porta veus noticià en secret al propietari de la  finca

i els ulls del amo volgueren saber la veritat dels fets.

Ja veus al pobre Juan en el claustre sent jutjat del robatori.

Ell s’esmunyia i pocs sis i pocs nos que no l’eximien.

Dins del seu senderi hi nasqué un miracle que el redimiria

- Jo, ja sabeu que no toco res, déu me’n lliuri...

Ara, no diré que la Yeta, el meu lleial gos, hagi estirat...

Si voleu fem la prova. Porteu un trosset de pa ...

El Juan , tenia el gos ensenyat. Li posa el pa damunt del morro.

- La Yeta se’n va a caçar... L’amo fa amb l’escopeta xec, xec , pam !!

I la Yeta tira el pa enlaire i l’emboca i se’l cruspeix...

- Mireu, nostramo, vos mateix... Ha degut ser ella...

I espera a veure si en teniu més de pa per omplir el ventre...

Ara, a veure el càstig que decreteu pel pobre animaló.

Potser si li recollíssim els orins quan pixi, si surten grocs

com és aquest vi que dona el vostre cep, tindríem més certesa.

........................................

A la pobre Yeta la varen tancar a la presó del poble

i el pobre Juan a fer guarda per recollir ei líquid ventral .

Juan i Yeta aquell dia com a hostes tingueren un bon plat d’escudella

i el traguet de negre que el Juan va xirritar sense tacar-se...

No sé si des d’aquell gloriós fet la presó es nomena  EL PIXUM.

Tampoc se sap com va pagar la malifeta el pobre animaló...

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON .- T.E. – 23-10-14.

ON NO ARRIBI EL COS... aquarel·la TARDOR 3

On no arribi el cos

que ho cobreixin les rames

en defensa...

I sortejarem les dificultats

fent parapet

a atacs d’intoleràncies

contràries a drets empírics.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON .- T.E. 26-10-14