TRENETS 79

269.- 29-10-18

Pas a pas avançava dins la inclemència

i la nit fosca es feu dia de preocupacions

La lluna es feia pas en la nuvolada

i apartant la fosca se la engolia seva llum.

Sort en tindria el seu pas de la claror

per sortejar la infinitat de barreres hostils.

8-4-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 78

268.- 28-10-19

Al cim del sofrir li arrencaren les entranyes.

Sols uns instants la llum aclaria l’horitzó

i es veia la posta de sol exuberant abans,

ara, en últims sospirs la claror es cloïa.

7-4-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

trenets 77

267.- 27-19-18

El card se li clavà fins al moll de l’os.

Si podeu lliurar-li la sageta li dareu

mans d’afecte, empatia, amor.

Ens negarem a posar-nos al treball ?

Qui sap, si al collir-lo es fa el miracle

de presentar-se com copa plena

d’aquell líquid  altiu que en ses bombolles

fa esclatar la veu i ressorgeix la melodia ?

6-4-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 76

266.- 26-10-18

L’arbre espès de fulla ombreja l’espai.

Les clarianes juguen com lluernes en la nit.

Els miracles de llum tenen àngels protectors,.

ells corren entre el fullam com ocellets

i visiten com mirallets el terra i el besen,

mentre  l’ombra els remarca i els fa viure...

Som nosaltres mirallets quan la paraula explota ?

5-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 75

265.- 25-10-18

Amb la creu clavada circulava

Buscava un buf de vent  per enterrar seu desori.

No li valia la gorra per cobrir el cabell

o la crossa per guardar-li mobilitat i equilibri

a mercè de les inclemències no es salvaria

i la creu era pesant.  La indefensió,

l’ànima aversió el tenia corprès.

Conjugaven contra d’ell els mals vents

i convindria buscar refugi segur

o la tragèdia, constantment, el perseguiria.

4-4-19.- DE REBAIXES 18,.ANTON.- T.E.