dissabte, 23 de gener del 2010

229 -- EL POBLE GUAITA... foto Tere Balañà


HAIKÚ DEL DIA
El poble guaita,
La sang del camp aflora
Vida en roselles.
...............
ESCORRIALLES.

C55 .- Podem explica la Gran Veritat, falta que qui ens escolta vulgui fer-ne cas per seguir-nos en la creença.

............C56.- Feia vent fortet, el personatge caminant per la catifa vermella girava el coll i el cap i sa mirada anava a l’esquerra. Algú va dir, tenim un contrari de la dreta. Després el seu portant veu explicà que aquest gest era degut a la protecció que necessitava la seva vista, girar-se o tancar els ulls i si feia l’últim, podria ensopegar i caure. 

dimecres, 20 de gener del 2010

228 ,.DESPERTA A LA LLUM.... foto google imatge


foto google imatge
HAIKÚ DEL DIA

150 .- Desperta a la llum
Obre persianes de carn .
Lluirà la vida.
.............
ESCORRIALLES


 C53 – Creus que per ser fidel t’has de fer infidel al que abans ho erets ? Per que els que demanen
Fidelitat son infidels. O sigui, si ets fidel a la A, ets infidel a la B, i si et passes a ser fidel a la B et tornes infidel a la A... Però no digueu que costa una miqueta de posar-s’hi. També sen diu canviar de camisa, o que t’han posat o has posat( gràcies) les banyes. N’hi ha que diuen que Fidel Castro si que ha sigut fidel... no sé el perquè, a sí, per que li varen posar Fidel de nom de pila. I ser infidel li costava el lloc, el tron on seu i altres coses menors de les que gaudeix sense que ningú gosi dir-li que és infidel a la seva fidelitat de fidel... Ja ho deia aquell, si vols ser feliç no analitzis, no deia si analitzar ser fidel o ser infidel pot dur la felicitat, com al compare Fidel.

C54 .- Els fulls d’un llibre haurien de ser ganivets que tallin la incomprensió dels sers per obrir camins de coneixements.

dimarts, 19 de gener del 2010

227.- AMAGUES PENA ... foto album Picassa Mariona


foto de Mariona d'una nena camboiana
HAIKÚ DEL DIA
148.- Amagues pena
Fins que vingui el miracle.
Molt mal comences.

149.- On viu misèria
Nasqueres per morir-te.
Ningú et compadeix.
......................
ESCORRIALLES

C51.- Quan hem de comprar de cop quelcom de gran valor, ens conscienciem que el deute que assumim pot portar-nos a l’enderroc total en lo dinerari i ses conseqüències ad làteres ?

C52.- Si en la infància el comparar edats de més o més anys pot comportar situacions difícils de assumir, en el tram final de la cursa pot fer alertar a propis i a estranys.



dilluns, 18 de gener del 2010

226 --DIGNA ETZAVARA..........foto Tere Balañà


HAIKÚ DEL DIA
Digna etzavara
ets com ganivets units.
brújola verda.
.................
ESCORRIALLES

C49.- Estimar, perdonar poden anar de bracet o de la ma?  No sabem quant les haurem de fer servir si és que tenim consciència del que valen.

C50.- Si quelcom no et surt bé, somriu i torna a actuar. Pots tenir més probabilitats d’encertar. No em refereixo a jugar a la Loto o similars, volia dir en el treball de cada dia.

diumenge, 17 de gener del 2010

225 .- PINTORA !!! -....proposta de relats conjunts.





Aficionat a la pintura, de tant en tant feia visites a les galeries d’exposició. Hi trobava gust en veure
les realitzacions.. Comprava poc, per no dir gens,
En un angle de la sala hi va trobar el quadre que us ensenyo...
No podia ser, representava el seu cotxe blau .Darrere d’ell  el de groc,un  taxista no en sabia res. Però, per més inri, ell diria que la dona del paraigua... la coneixia.
Buscà l’encarregat de la galeria. Preguntà el preu. La procedència ja la sabia en quant a pintor... Una noia desconeguda, però, renoi, s’exaltava al comprovar moltes casualitats.
Recordava el moment en que un dia plujós es trobà amb la seva dona al sortir del treball ...
Comprà el quadre i embolicat se l’endugué cap a casa. Sol que era, buscà un lloc. Tragué l’andròmina que hi havia penjada i hi condicionà el que portava.
Al sentir la porta del pis que s’obria , fou a rebre a la mestressa.
- Noia, tinc una sorpresa per a tu.
- No serà aquell regal tant esperat...
- Sembla ser que no. Entra. Mira, Tu coneixes aquest quadre ?
-I tant, l’he pintat jo... Però com ha arribat aquí?
- Teu, tu ets pintora ? No en sabia res... Per que m’ho amagaves ?
La sorpresa ha estat superlativa i la conversa ha aclarit molts conceptes sobre les dos identitats.
-  Jo, estic d’esquena, per resguardar la meva persona... que ningú em conegués i ens donem la cara.
Volia significar que per els altres no soc res, sols per tu... No crec que el teu cotxe em vulgui atropellar... Sé que m’estimes. Ho demostres al comprar el quadre que et pensaves pintat per un altre.
Ho vares reconèixer tot...
-  Em costava d’explicar com havia nascut aquest quadre, quin cap l’havia maquinat... Érem els dos i era per nosaltres,,, Creia que sabia quelcom d’aquest art... Veig que he caigut a la teva ratera... Pintora !!!