EN EL TEU DIA, PERSONA-DONA, EL QUE HAS SET PER MI.
GRÀCIES PEL QUE M'HAS DONAT COM A ÀVIA, MARE, GERMANA,ESPOSA,FILLA,NETA...-- ANTON.
28 – 7 – 10
Teva mirada em diu que calli.
Ara, els teus ulls m’anuncien que parli.
Ells,bestrets, es tanquen per dormir
i quan desperten de la vagància
son presidents abanderats que dirigeixen,
son cardenals a meva taula senzilla ,
son mestres per esperonar i alliçonar,
son destres advocats de ploma i llibre,
son inquisidors per anorrear-me,
son impertinents fins cansament,
son preguntons i ells ja ho saben...,
son incontinents de parla i soroll,
son barrera de pestanya fil reixada,
son abella o vespa per xuclar o picar,
son impertinents, volen esclavitzar-me,
son .....
son....
Però quan el mar blau els inunda,
quan treuen bromall i besen el cel,
quan a terra miren i s’hi aturen.
Quanta dolçor amorosa respiren
Melodia i fantasia dispensen arreu
i amorosos encanten els seus vicis
i a mi em tenen en son precipici
com en vergella de vesc.
Allí, eternament collit i enganxat.
mes ales no es mouen, no belluguen
i en l’aigua verda cauen esmerçats
la placidesa engoleix meu cos i ànima
i en teus ulls resto hipnotitzat
.jpg)
