170 .- VENTILADORET

Haikú del dia.

91 .- Ventiladoret
que vomites aire fresc
i em dones vida ...!

E S C O R R I A L L E S.

B109.- Quan el nom propi l’adjectivem, donem a aquest matrimoni un valor on el nom, per una part concedeix a l’altra paraula el que, conscient o inconscientment, renuncia. Si parlem de PAU, Pau amb què? Si parlem d’AMOR, Amor amb què? Si parlem de LLIBERTAT, Llibertat amb què? Per tant, la devaluació és notòria. I l’adjectiu certifica i acabdilla uns valors que roba al nom que hauria de ser el valor suprem.

B110.- Les inauguracions semblen ser pels polítics, el fer-se la foto per que els coneguin, els recordin igual com en una moneda hi graven en un costat la cara o escut o bandera per que no oblidem qui mana i ens mana.

169 -- NO TINGUIS PRESSA

FOTOERASE

Haikú del dia

90 .- No tinguis pressa,
el cas és arribar sa
per continuar.

.................

E S C O R R I A L L E S

B107.- El peix li deia al pescador de canya: - Prefereixo viure amb el dol – or, que amb l’ am ( l’ham) que si et clava del revés et senyala mal. Per que el dolor es pot suportar, però el mal et pot matar.

B108.- El be que donen a l’humanitat la gallina, la dona i el porc, és de mèrit. Però, recapitulem. La gallina, després de pondre, surt contenta escatainant fins haver deixat l’ou per el profit d’algun; la dona, complint el seu pla mensual es neteja i es posa més maca per la possible pròxima aventura, i el porc, el maten, n’aprofiten tota la seva carn, es dóna complert sense tassa i es queda sense vida per un sempitern en be de la humanitat. Qui dona més al pròxim?

68 -- AI, RADIO VELL.-fotos propies exp.Serra d'Almos 08

Haikú del dia

90 .- Ai, radio vell

que et guarden per adornar

records antics

............

E S C O R R I A L L E S

B105.- Hauria preferit casar-se amb Mèrit - xolla, però s’ acontentava i satisfeia amb Mèrit – xell .

B106.- Més val que trobis el punt a la teva dona que no pas en coma.

167 --ON ÉS L'INFINIT ? - fotos propies de carrers de Rasquera,

Flors carrers de Rasquera. Fotos propies.

Haikú del dia

88 .- On és l’infinit?
Aquí tenim el finit.
Tots busquem la nit.

E S C O R R I A L L E S

B103.- Quan un es queda sol en la seva muntanya es creu el més poderós. Un dia el vent i la pluja, és a dir, la tempesta ferotge el fa baixar al pla, abans no rodoli pel espenall i quedi de panxa enlaire i indefens. Allí, amb bons ulls veu que el pla és rodejat d’altres muntanyes com la seva i fins de més altes i gruixudes. Aleshores, es vol fer amic d’elles per que compren que el seu poder solitari no supera el gruix del grup de pujols, muntanyetes i muntanyases. En referència, ell era un pobret que no podia ni parlar i menys encara cridar...

B104.- Va procurar el pintor, ajuntar-se o casar-se amb la Marta. Així no li faltaria o mancaria pèl per els seus pinzells.

166 -- TRENCAREM L'ENCÍS... aquarel·la propia, rosella i prèssec .

Les dos aquarel·les voldria que fossin per la Claudia i el Lluc, del

PLANETA CLAUDIA
................

Haikú del dia

87 .- Trencarem l'encís

del foc de nostra cita ?

Foc de san Joan ....!!!

E S C O R R I A L L E S

B101.- Tirem sal a l’olla si és necessari, però no en tirem a les ferides.

B102.- L’eco és l’ombra o repic de la veu ? La carícia és la sublimitat del tacte? El silenci és la presó de la oïda ? La negra fosca és la ceguesa de la vista? La insipidesa és la negació del gust?

165 -- TRENCA CADENES ... fotos propies, Rasquera

Haikú del dia

86 .- Trenca cadenes,
Sigues lliure per sempre.
Fes nova vida

--------

E S C O R R I A L L E S

B99.- Donem la merda als altres com a premi per que nosaltres no ens la podem acabar?
B100.- Allí darrera els seus ulls, en el fons del fons, naixien, habitaven i sorgien les seves intencions. També dins, en l’interior podia guardar la por, el terror, la comprensió, etc

164 --LA SINCERITAT... fotos propies de plantes Rasquera

A Rasquera em vaig trobar amb rotllets molt acollidors, raconets plens d'aromes i colors

que vull compartir amb vosaltres.

Haikú del dia

85 .- La sinceritat
pot causar-te problemes.
No baixis el cap.

........................ E S C O R R I A L L E S

B97.- Corria més que un lladre que l’arremet la policia o que se li escola el diner del butxacó.

B98.- Descobriria el dolç encant de la independència encara que sabés que fins per néixer depenia dels pares, del cordó umbilical, dels bolquers, de les carrutxes, i així, fent-se gran i depenent sobretot del diner, del temps fet minuts, etc. i li volien fer creure que podia ser independent, ell sabia que per quan havia viscut podia conèixer que dependria de la independència, per el que continuaria sent dependent encara que fos de la seva volguda independència.

163 -- ALES QUE VOLEN

foto de Manuel Venegas en FOTOERASE

Haikú del dia

84.- Ales que volen,
ventalls que donen fresca
Reviuen hores..

...........

E S C O R R I A L L E S

B95.- L’aigua es cola ràpid en l’arena. Un infant ... és com arena verge. A un infant... donem-li aigua potable.

B96.- A la persona l’acompanya seva ombra i seva olor. Bé, la seva ombra quan fa sol, ara el que és el tuf ...? Clar, la suor, no és aigua de colònia, i no diguem d’altres deixalles líquides i sòlides.

162 -- LLENCES GUERXADA. ..fotos propies

Haikú del dia

83 .- Llences guerxada.
L’amor espia en teus ulls.
Dones el camí.

E S C O R R I A L L E S

foto propia de ginesta florida

B93.- De menuts anem de quatre grapes, d'adults solament dos en calen i a la tercra joventud, amb la crossa fem tres cames.

B94.- Els buscaven i no els trobaven. Un poli estordit i castellà per més senyes i que casualment portava un mapa i fent-se l’interessant l’estengué damunt del capot del cotxe i davant del seus superiors que no creien que un simple poli els pogués donar una lliçó, va senyalar un lloc i digué . Paki – están. Tots van mirar atropellant al poli que havia tingut una visió tant brillant. El poli es sobreeixia content com un gínjol. Amb tota il·lusió, com si fos una cosa excepcional deia :- Paki - estan, Paki – estan. – Han passat dies i encara els busquen i no els han trobat No devien estar a Pakistan. Seria una casualitat que un poli encara que ben intencionat els localitzes solament obrint un mapa.

161 -- VOLVES SENZILLES -- fotos propies.

Haikú del dia

82 – Volves senzilles
de flors que el vent escampa..
Veuran la vida ?

E S C O R R I A L L E S

B92.- El consideraven tant ignorant que el situaven en el Paleolític. Un metge i mestre s’hi dedicà amb esforç i el situà en el Neolític. Això que en la seva sang els anàlisi digueren que portava ferro i no sé si altres minerals. Tota una troballa, però que no servia per esborrar l’ignorància. I és que ell ja ho deia amb goig i la boca plena . – Soc com els meus pares que vivien en la muntanya amb la pedra. En una cabana feta de roques i eren felissos, segons deien ells, i no necessitaven tots aquestos estris de ferro per saber-se dutxar quan plovia o eixugar-se i calentejar-se al sol quan ell tenia la bondat d’escapar-se de les bromes, no dels acudits -.