215 -- CORRE O CAMINA...

HAIKÚ DEL DIA

139 .- Corre o camina,

vista de caure de nas.

Mira on poses els peus

...........

E S C O R R I A L L E S

C31.- Quan tinguis quelcom, estima-ho. Pots perdre-ho si no ho agabelles de veritat.

C32.- Al saber que el Barça havia guanyat la COPA, el PACO es tornà boig, si no ho era.

214 - SON DESSONILLEU -- foto Vist no vist

foto de VIST NO VIST

HAIKÚ DEL DIA

138 .- Son dessonilleu.

Mireu amb bona vista..

Els velers marxen

.............

E S C O R R I A L L E S

C29.- Quan de l’altra part de mon arriba un carregament de pebrots, és que volen demostrar-nos que aquí no en tenim i volen colonitzar-nos?

.C30 .. Es fien els ulls de les ulleres? La més gran relliscada la pots fer amb la boca quan l’aire diu paraules incontrolades – posat a Gaia.

213 -SENYALEN AMUNT ...foto Tere Balañà

foto Tere Balañà

HAIKÚ DEL DIA

137.-Senyalen amunt

ningú tingui pèrdua.

Senyal segura.

.........

E S C O R R I A L L E S

C27.- Ningú vol perdre. Ningú vol deixar-se les calces, per això més d’un se’l pot veure amb la bossa de la caca refregant el cul per terra com si fos un infantó. - Hi ha cada misèria ...!

C28.- Fer-se el pecador, el pobre i a les primeres de canvi actuar amb prepotència, és vertaderament indecent.

212 -- FERVENTS ORACIONS.-...fotoerase

FOTOERASE

HAIKÚ DEL DIA

136.- Fervents oracions

clamen llur clemència.

Que no pequin més.

............

E S C O R R I A L L E S

C25.- Més val que et trobin en falta que no pas que facis nosa. -Ho pensava per mi, no per cap polític... Je, je... -.

C26.- Tothom vol estar al rovell de l’ou. No pensem que si no fos per la clara el rovell se’ns assecaria. I no per el canvi climàtic.

211 -MONS PARAL·LELS de RELATS CONJUNTS

RELATS CONJUNTS.- MONS PARAL·LELS

Escrit d’Antoni Fortuño Sas – 17 – 10 – 09

Proposta de Relats Conjunts sobre un quadre de Daniel Estebe.

.........................................

Quan li varen encarregar els seus amics per escriure una novel·la estrambòtica en que tot fos fals fins els plantejament ...,va pensar en titular-la MONS PARAL·LELS... una fantasia quasi inescrutable per ell sol.

Hauria de demanar ajut d’algun personatge extravagant per anar comprovant les seves reaccions i sobre un conglomerat de coses adjudicar els resultats i el que ells actors sentien..

Diríem que podria ser veure com actuen dos bessons en llocs, situacions programades, actuacions reals físiques i mentals...iguals.

Els seus pensaments derivaren quan li vingué la idea dels bessons. Ell sol en dos estats d’ànim distints podrien fer-li arribar el que sentirien les dos persones nascudes en un mateix part..

Sabia també que en temps dels seus estudis universitaris s’explicava que alguns o molts dedicats a escriure, pintar, buscaven situacions límit per després plasmar-les amb la ploma o pinzell.

- Tu ets abstemi de tot – li deia la seva parella – no tastes ni alcohol ni drogues, i si no et poses en perill, com pots canviar els teus criteris vers quelcom si no et situes en dimensions diverses, diferents,.per estudiar-les?

Aquestes paraules li feren veure com havia d’actuar.

En el saló d’estar de casa seva s’assegué plàcidament mirant tot l’entorn. Com el veuria després d’una borratxera fenomenal, o unes quantes pastilles d’èxtasis...

Allí tenia la clau del seu èxit, ho provaria.

Sabia de memòria l’entorn que el rodejava, ell l’havia decorat...

Quan les pastilles meravelloses treballaven de valent fou capaç de veure el canvi...

Ara, dins del seu mon real hi tenia els MONS PARAL·LELS. No es trobarien mai.... La novel·la la escriuria, però les pastilles d’èxtasis les deixaria per altres.... ja havia vist prou amb el canvi de la seva sala d’estar i sols era el començament... No estava per tornar-se boig.

210 -- AIGÜES MARINES .......

HAIKÚ DEL DIA

135.- Aigües marines

que acolliu la llum.

Espill retrobat.

..........

E S C O R R I A L L E S

C23.- Avui que tenia la butxaca plena a sobreeixir, no he aprofitat la circumstància, ni he tingut prou valor per obrir la cartera i amollar el bitllet al venedor i sentir-me satisfet del gest de comprar... Això no és economitzar, si no ser impotent davant la valentia que suposa el gastar quan el costum no hi és en un mateix. – Em ric de mi mateix, qui no gasta...? Sols per que no es té. La societat de consum o benestar té els seus mecanismes per escurar-nos les butxaques, fen-nos creure que som uns afortunats de poder gastar i gastar...

C24.- Quan aquell subjecte, fent-se l’amic, va contestar-li a la pregunta seva : - Jo soc argentí -. Ell ràpidament va contestar-li : - Jo soc or - í -. I és que, el pobre, s’havia pixat els pantalons. És allò de la vellesa, de la fluixesa de membres, sí, no sols de braços i cames, també de l’eixidiu.

210 - trepitges cami? -- foto google imatges.

HAIKÚ DEL DIA

134 .- Trepitges camí ?

T’esborraran peuades

ramats de bèsties.

.................

E S C O R R I A L L E S

C21.- Si parlo amb el meu gos, com millor amic, pot trair – me, ja sigui bordant-me o mossegant-me. Realment tinc un perill físic imminent i notable. He d’anar amb peus de plom per que això no passi. En canvi, en lo humà, qui sap si és beu la meva història com un culebró i en treu tallada venent a qui sigui tots el meus secrets que jo al llarg del temps de l’amistat li he anat desgranant? Així sembla que ho fan en aqueixos programes basura, i cobren un fotimé de calerons ...

C22.- Qui sap si un dia voldràs que t’escoltin, quan has negat, tossudament, obrir les teves orelles a prèdiques i precs. Reflexionem.

208 -- DINS, LA TRISTESA... foto Fotoerase

foto FOTOERASE

HAIKÚ DEL DIA

133 .- Dins, la tristesa.

que esgota pell i carn.

Trenca les baules.

E S C O R R I A L L E S

C19.- Quan quelcom funciona bé, per què canviem?

C20.- Ho provi o no ho provi,Serà o no serà oprobi.? O si no, comprovi l’oprobi.

207 -LA BARCA CALLA ... FOTO?

HAIKÚ DEL DIA

131 .-La barca calla

Sola, estremeix gola.

Boca s’esgota.

132.- Parla ja barca,

Vola a infinit sola.

Gola rebota

206 -- TENS L'INSTANT DAVANT TEU-- fotoerase.

foto Fotoerase

HAIKÚ DEL DIA

131.- Tens l'instant davant teu

sempre és inexorable.

Cuida'l no mori.

...........

E S C O R R I A L L E S

C17.- - Ja tenim pis. Ara ens falta comuna o wàter per llençar-lo -.

C18.- Sents que et sento. Estem a prop. Un al menjador, l’altre a la cuina. I em persegueixes amb ta paraula i vols que et senti – normal -, que t’escolti – difícil -, que t’entengui – quasi impossible -, i que pari el meu fer i que prevalgui el teu criteri... Qui sap si el impossible es torna possible.