3.- El refrec de
la ma estassava
la bardissa oferta
del seu jardí.
Ella, curosa,
sospirava lleument
amb gust la
delicadesa...
El pas dels dits,
pastís melós, s’acollia
en un preludi de
cant d’ocell.
La sedosa pell es
complauria
amb la paraula,
esborrall que s’hi escrivia.
Tot l’anhel primigeni
del desig entrava
en el místic
vaivé, balanceig de goig...
I les cortines
flotant en el buf d’aura,
allà en el
vidrieral obert, fregaven
imitant l’escrit
nebulós de mans dilectes.
