Per
que els anys ja se m’acumulen,
Em
diuen que no em cal estimar...
N’hi
ha tantes de maneres i formes,
Lases
i motius i especialitats... que,
Que
no se de quina em consideren
Que
en dec estar tip i retip...
Dir-los-hi
que els sentiments
Mai
en tenen prou d’amoïnar
I
que de calmats passen
A
la disbauxa o bogeria...
Que
de la passivitat absoluta
A
l’esbarjo indefinit...,
Fins
que el cap
Raciocina
i els para i posa
En
el lloc adient.
Quan
s’estima es plora,
Quan
s’estima es riu...!!
I,
jo és el que faig...
Arreplegar
llàgrimes
Salades
i dolces...!!
Qui
és que en té prou ?
Si
arreu sempre anem amb la copa.
DE
REBAIXES 13 .- 29-8-13-ANTON.
